Tots els pronòstics apuntaven a que caminaries abans de l’any però com que tens tant de nervi i volies correr massa al final hem hagut d’esperar uns poquets dies més –concretament tres- ....
Vas complir els anys en diumenge i el dimecres vas fer les primeres passetes...què xules!! Van ser molt emocionants:
Mira! vaig arribar a casa després de treballar i tu estaves de peu agafada a la tauleta de davant del sofà, en vorem i mentre em llevava la xaqueta i la bossa has vingut cara a mi, molt poquet a poquet, amb el pas ferm, i la mirada clavada als meus ulls, les manetes en alt per mantenir millor l’equilibri...i mentre ton pare i jo te miràvem amb l’ai! al cor...finalment vas arribar als meus braços...Quina emoció!! Quina barreja de sentiments: ja estàs deixant de ser un bebè per començar una nova etapa i anar guanyat amb independència...
Aquestes passetes i el teu rostre de concentració, superació i alegria no les oblidaré mai: t’ho promet!
Efectivament l’Escola t’encanta i l’autobús també!! T’has acostumat molt prompte i les professores estan molt contentes de tu!!
Per les vesprades van a replegar-te la iaia velleta, el iaio vellet i el Xispa...tota una festa!
Aquest primer mes heu celebrat a l’Escoleta la vinguda de la tardor i hem hagut de portar cosetes per adornar la classe: hem dut una carabassa gegant i també rotllets del forn de Joan. A més, vam haver de proposar noms per a la classe i finalment vos direu “els pixavins”, el nom que va proposar la mare!!
Desafortunadament la piscina no ha anat tant bé, així que ens hem pres un descanset fins que camines del tot...de moment te fa un poquet de por i sols fas tres o quatre passetes...Creiem que caminaries abans de l’any, però al final, com que ja saps que a quatre pates arribes a tots els llocs –i amb molta velocitat-, per poquet no camines a soles...ja vorem quin dia ens dones la sorpresa!!
El diumenge vam fer una festa per celebrar el teu primer aniversari - a l'escoleta el vas celebrar divendres- i tot i els esforços de la majoria de la gent per que feres “u” amb el ditet tu has anat a la teua i no has fet res...El que sí que fas i amb molta gràcia és “tita pon un coco, tita pon un ou, per a Lluneta i sa mare li’l cou”.
Una altra cosa que també fas molt bé és ballar, t’encante i moltes vegades quan entrem en una tenda o en qualsevol lloc que hi ha música comences a moure el cul o les mans de forma quasi instintiva!!
I fins ací el primer any...que ha estat ple d’emocions, de canvis, d’experiències, de patiments i d’alegries...i que ha passat molt ràpid! (Per cert....serà un cosinet
Ja quasi arribem a l’any!! I la veritat és que ja no eres una bebé bebé: pràcticament camines, ja no vols el menjar triturat sinó que prefereixes sopes, fideus, arrossos....Hem començat el mes de vacances (del 18 al 23 d’agost) per terres castellanes: Soria, Segovia i Burgos, i tot just quan erem allà, lluny de casa, el tio David i la tia Deborah ens han donat una bona notícia: tindràs un cosinet o una cosineta....no sé perquè tinc el presentiment que serà un xiquet!!
Per eixos mons t’has portat molt bé, això sí en pujar al cotxe a mamar s’ha dit!!. Has menjat com una dona...El dia de Segovia no vas arribar a demanar “cochinillo” però vas dinar tres croquetes de pernil que tombaven de cul!!
En tornar de les terres castellanes hem passat uns dies al mas (del 26 al 29), a Vistabella, fresquets i, finalment, es va acabar lo bo: la mare va començar a treballar de nou el dia 29 i el pare el dia 30.
Tu com que encara estaves de vacances vas tornar a la marjal i has passat uns bons dies amb Raquel, Tània, la tia Elena i el tio Pepe i el dia 7 hem començat a anar a l’Escoleta de la Lluna, amb tot l’aixovar que t’ha brodat la iaia Xarito.
El primer dia vam anar el pare i la mare amb tu, de 14.30 a 16.30, i el segon també...El tercer ja te vas quedar a soletes i sols ens has reclamat quan ja estaves cansada de jugar per baix de la soca de l’olivereta.
Si t’he de definir aquest més amb una paraula, aquesta és ESGOTADOR!! Has descobert el terra i en poc més d’un més ja has aconseguit molt d’equilibri....Primer vas començar de forma “torpona” volies baixar a terra i però tot i que tenies molta traça per caminar, corries molt i els peus paraven allà al davant mentre el cap te’l deixaves darrere...Poc a poc has anat perfeccionant la tècnica i ara ja quasi ho has aconseguit: sols et fa falta una xicoteta ajuda. Això sí ens has desfet la rinyonà a quasi tota la família!!
A banda teua aquest mes també ha estat mogudet per altres qüestions: del 23 al 25 de juliol hem anat a l’Aplec dels Ports a Vilafranca, han segut festes a Cabanes i el dia 14 vam anar al casament d’Anaïs i Tomàs...A més com que de l’1 fins al 15 la iaia Xaro ha tingut vacances i la mare també les va començar el dia 9 d’agost no hem parat en torreta...Així com no has de ser “correntilla”!!!
Lluna, ja tenim 4 dents: la pala dreta també ha fet ja la seua aparició!!
Del huitè al novè mes: Lluna ens fas patir molt amb el tema del menjar!! Eres molt però que molt molt mal menjadora...Si fore per tu t’alimentaries a base de iogurts i mamelleta i això a aquestes edats ja no pot ser...Com que no engrosses gens tens molta agilitat i ja eres capaç d’estar sentadeta sense caure (mira que t’ha costat!!).
Aquest mes has anat per primera vegada a la platja. El primer dia que vam anar vam pillar mal dia i feia encara un poc de fred però el dissabte passat (10/07/10) ja feia un dia molt calorós i tot i que vam anar per la vesprada s’estava de meravella...El pare va fer un invent: et va fer un forat a la sorra estret de baix i ample de dalt que t’anava pels muscles i te va ficar allí dins de manera que podies estar plantadeta però no caies...Et va fer gràcia a tu i vas xalar moltíssim!! Ho vas passar bé, l’únic problema és que et menges la sorra!!
Aquest mes la mare ha treballat pels matins i per les vesprades quan arribe a casa fem la migdiada juntes...Què agustet que estem! Ens gitem al sofà i te fiques a xuclar a la mamelleta fins que te quedes torradeta i ahí, damunt meu, et passes un parell d’hores...L’únic problema és que fa moltíssima calor i quan et despertes pareix que acabem de prendre el bany!!
Ja acabant el mes (15/07/2010) hem tingut una sorpresa: ja tenim tota fora una dent més!! Ja està ahí la pala de l’esquerra!!...Ja comprenc perquè aquests darrers dies has tingut tant de desfici i has volgut mamar tantes vegades!!
Del setè al huitè mes: jajajaja Aquesta vegada comencem bé!! Per fi hem superat la barrera dels 7 kilos!! A veure si la mantenim!! Lluna, sincerament eres molt mal menjadora i em fas patir molt...Les primeres cullerades entren bé...però després et costa i ja no vols menjar més! ai!! Ens toca fer dieta molt variadeta i carregar-nos de paciència...
El progrés del teu pes contrasta amb el progrés del teu desenvolupament...Vas a una velocitat de por!! Tot i que encara és molt prompte per a la teua edat tu sols vols baixar a terra i tens molta gràcia per canviar els peuets!! Tot indica que no te costarà molt poc aprendre a caminar...També crec que començaràs ràpidament a parlar i que seràs xerradora perquè no pares ja de lligar les síl·labes i quan vols pegues uns crits com si estigueres loqueta!! Dius “ma-ma” clarament –sobretot quan plores i t’entren atacs de mamitis- i també dius moltes pegades “pe-pe” (en lloc de “pa-pa”)...Una altra cosa que també fa molta gràcia és quan dius que no amb el cap....Ja tens claríssim el que vols!!
Aquest mes, Lluna, no ha estat fàcil, fa quasi tres setmanes van haver d’ingressar al iaio vellet a l’hospital per una infecció. La iaia velleta ha tingut molta pena de no poder-te cuidar tots els dies...però bé, la cosa ja millore i qualsevol dia torneu a estar tots junts!!
La setmana passada vas començar a menjar peixet...t’agrada molt igual que els iogurts!!
No acaba de vindre el bon temps enguany...quasi tots els dies hi ha tronades per la vesprada...Tot i això el diumenge passat (13/06/2010) vam fer un intent d’anar a la platja...Als 5 minuts ja estaves tota arrebossada de sorra i m’havies omplert a mi també!! Llàstima que ens deixarem la càmera de fotos!! A la propera serà!!
El teu sisè mes l’has començat anant de bateig. El 18/04/2010 han batejat al teu cosí Jorge... El pare i jo hem decidit que no et batejarem ja que nosaltres no creiem en cap Déu i molt menys en l’Església Catòlica. Si de major hi ha alguna religió o creença que t’agrade ja decidiràs tu. Però, de totes formes, del que sí tenim ganes és de celebrar el teu naixement amb la família i els amics, és per això que el dia 16 de maig hem fet un dinaret al Pou de Beca per celebrar-lo amb la família i els amics...Ha vingut Pep Martí i t’ha cantat unes cançonetes i al final de l’actuació la tia Laura i el tio David t’han lligat el mocador magdalenero...i com no, hem arrublit a la gent de caramels...Ha esta xulo!!
El 19/04/2010 ens va tocava visita a la pediatra i quin va ser el meu disgust, quan pel matí vam anar a replegar les vacunes a la farmàcia i al pesar-te vaig descobrir que havies amainat més de 200 grms!! Alguna cosa et passava, no era normal aquesta pèrdua de pes i la pediatra ens va dir que segurament es tractava d’una infecció d’orina, però que tot i això ella et trobava estupendament!! De tota manera ens va fer agafar una mostra de pipi per fer un cultiu i saber que és exactament que et passava i ens va dir també que et controlarem la febra i ai!! quin horror!! al dia següent a l’hospital d’urgència perquè tenies unes dècimes!! Una “locura”!! Afortunadament hem pogut solucionar el problema i estàs bé, tot i que ens has fet patir molt durant aquests dies a tota la família...Però ara ja rius, i ensenyes les dos dentetes que des del dia 19 estàs lluint a primera fila.
Cada dia és un progrés. Ara ja juntes síl·labes i t’agrada molt practicar l’explosió que provoca la lletra “p” a l’eixir pels teus llavis. En lloc de dir “pa-pa” dius “pe-pe” (serà cosa de la tia Elena, de Raquel, de Tània i del tio Pepe)...I el pare per fer-me enfadar t’intenta fer dir pa-pa i te diu pa-pa i Sònia...Ell sap que no m’agradaria que em cridares pel meu nom, la veritat és que voldria que em digueres “mare”, jo ho intentaré però de totes formes tu faràs el que voldràs...
Unes altres coses que també has après és a cridar a Xispa amb la maneta, a alçar els braços per a que t’agafen al braç i a girar el cap cap al pare quan ens gitem i estàs mamant per enjogassar-lo...Ja te les saps totes!!
Pel que fa al menjar ja hem inclòs les farinetes de cereals i hem passat a la llet de continuació, menges verdures i carn...La veritat és que t’agrada molt més el menjar dels adults que el dels bebés a excepció de la mamelleta que continua sent el teu plat preferit.
Tot i que menges molt bé aquest més primer per la infecció i després per altres històries ens a costat guanyar pes. Semblava que no arribaríem mai als 7 kg!!
Aquest més hem començat les classes de ioga per a mares i bebés...és una meravella!! juguem, respirem i ens relaxem i eixim d’allí amb molta pau!! Està xulo!!
Una altra cosa que també està molt xula és la guarde que t’hem buscat per al curs que ve...Ja t’hem matriculat i la festa de presentació ens la faran el dia de la festa de Sant Joan!! La veritat és que em fa molta llàstima que amb un anyet de vida ja tingues que anar a la guarde però serà bo per a tu, aprendràs moltes coses i de segur faràs amiguets i amiguetes. Ja vorem...esperem que t’agrade tant com el llibre que et vam regalar el dia de Sant Jordi!!
Amb motiu de la manifestació del 1r de maig has tornat a eixir al diari...Eres famosa des de ben xicoteta!!
Estàs superespavilà i eres molt però que molt soriera!! Ho has de mirar tot i quan et cridem pel teu nom ja saps que és a tu a qui cridem!!
Aquest mes ha estat mogudet ja que el vas començar en territori italià, vas continuar pel territori del Principat i després han vingut la inauguració de l’exposició de fotografia de Pepe –el company de treball de la mare-, el cap de setmana a Catí –amb visita inclosa al poble abandonat de Les Alberesdes de Forcall- i després ha vingut la festa de Pasqua amb varies mones incloses (una de la iaia Paquita, els pollets de la tia Laura i la minimona de Joan el Panader).
La natació va estupendament. Que t’escabussen encara no ho portes massa bé però amb els peus ja fas molt de joc i fins i tot esquitxes. Està molt xulo anar veient com evoluciones!!
Les teues cordes vocals ja comencen a despertar també i dels sons guturals has passat a pegar uns crits que pareixes una conilleta!!
Una altra afició que has aprés és a fer “pedorretes”...Tanques els llavis i fas força, unes vegades traient la llengua i unes altres sense traure-la,i intentes amb tota la teua ànima que el so brolle pels teus llavis però no sempre ho aconsegueixes. Entre aquesta afició i que et comencen a eixir les dents, filla, et passes tot el dia babejant i sempre has de portar el pitet ficat.
Un altre progrés és la força que ja tens a les cames, fas tanta força que intentant alçar-te no alces el cap però alces el cul i t’arquejes tota: ja no et podem deixar sense nugar ni al carret ni a l’hamaqueta!! No pares de more les cames i els peus!! I, en menys d’una setmana hem perdut dues sabates unes de cada parell...La veritat és que unes m’han dolgut perquè són les Timberland de muntanya que et va regalar la tia Laura la primera vegada que vam estar a Sant Cugat.
Ai!! En un tres i no rés et tenim gatejant per tots els racons!!
Com veuràs, Lluna, aquesta vegada m’he tornat a endarrerir però és que aquest darrer mes ha estat molt intens. Mira, te conte el principi del teu quart mes de vida va coincidir amb l’eixida al carrer del llibret de la Colla, que gustosament t’hem dedicat i en el qual ja has publicat el tiu primer article.
El dijous 18 de febrer, com que portaves uns dies amb molta seguera de mamelleta i per les nits volies mamar a totes hores, vam decidir que a partir d’ara dormirem els tres junts, així estarem més calentets que aquests hivern està fent molt de fred. Aquests dia, abans de dormir el pare et va fer unes gràcies, arrimant-te les seues galtes a la teua boca...Ha sigut la primera vegada que t’has rist amb molt però que molt de soroll: has fet una risotada com una xica fadrina!!
També en aquest mes has viscut les teues primeres festes de la Magdalena, i tot i que ha fet molt de fred hem anat a la Romeria i hem fet la Tornà, hem eixit al Pregó Infantil i la tia Laura et va portar a l’Ofrena de Flors. Vam ballar la dansa i la jota a l’era de la Magdalena i també davant de l’ermita de Sant Roc de Canet...Va ser graciós!! Et vaig dur amb la motxileta i en les dues ocasions anaves dormideta però a punt i hora de ballar et vas despertar!! Mira que eres espavilada!!
Com l’any passat la mare t’ha guardat un exemplar del llibret, que ha estat premiat amb el 8è premi de promoció de l’ús del valencià convocat per la Generalitat Valenciana i el premi al millor article inèdit, una cinta verda i una cinta quatribarrada però a més, també t’he guardat un retall de premsa ja que el dissabte de festes (06/03/2010) et van fer una foto al bracet de la iaia veient el Pregó i et van traure al diari. Lamentablement, enguany no han repartit manisetes....m’haguera agradat que n’hagueres tingut una per any...a veure si l’any que ve tenim més sort!!
Coincidint amb la setmana de les festes de la Magdalena has començat a menjar farinetes de cereals sense gluten. Li obris bé la boca a la cullera i fas gràcia, ja que encara no tens l’estabilitat necessària per mantenir-te asseguda. Poquet a poquet has anat fet i el dia 10 de març per fi t’has menjat tot el plat sencer!! La setmana després de les festes, com que la mare tenia festes per falles, hem viatjat a Gènova (del 15 fins al 19 de març) així que el teu cinquè més l’has complit en territori italià...T’has portat molt bé i has tastat la fogazza, la pizza i el gelat!! Ja, ja, ja, et fiques nerviosa perquè xucles, xucles i no menges rés!!
La setmana se’ns ha passat volant i per rematar la jugada abans de tornar a Castelló hem fet paradeta a Sant Cugat (del 19 al 23). Hem anat a visitar Ripoll i com que era fira, t’hem comprat tres vestidets per a l’estiu, ja veuràs que guapa estaràs amb les cuixes a l’aire!!
El quart més: Mira que eres esquadrinyadora i xarradora. T’agrada mirar-ho tot, que la gent et diga coses i dia a dia vas ampliant el teu repertori lingüístic. Ara ja lligues les teues “paraules” i fas frases al teu estil. Aguantes el cap ben dret i t’hem hagut de pujar el suport del carro per a que no vages gitada i pugues veure les coses que passen al teu voltant. Cada dia que passa estàs més espavilada. Has aprés a dir “e!e!” i hi ha vegades que quan vols mamar me crides d’aquesta forma. Estàs superbonica cosa que fa més dur el moment de la separació: el dia 8 de febrer he de començar a treballar, i t’hauràs de quedar per les vesprades de dilluns a dijous amb la iaia velleta Rosario i el iaio vellet Tomàs, i amb la iaia Xarito que anirà al mig dia i els divendres pel matí els passaràs amb la tia Elena...Ho tenim tot organitzat i entre tots en farem un!! Per a que no ens agafare el bou, dues setmanes abans, concretament el dimecres 27 de gener, en lloc d’eixir a pegar la volteta que tots els dimecres fem per la vesprada amb Dolores (“la tia de los miercoles” que et diu ella) i la iaia Xarito, vam anar a passar la vesprada a casa dels iaios vellets, per a que anares acostuman-te...Tot anava de meravella!! Et vas fer la migdiada al braç de la iaia velleta com de costum però quan va arribar l’hora de prendre el bibe no va haver manera...tu no volies la lleteta del bibe, sinó la de la mamelleta. Les dues setmanes següents van ser un horror, la data de reincorporar-me al treball s’acostava i tu no volies res que no fora la mamella: vam provar totes les tenies existents al mercat, els gots d’aprenentge, diferents culleres, que si en posicions diferents de quan mamaves, que si sense que me veres, però rés de rés!! Quina desesperació!! Què faríem amb tu!! Al final no vam tindre més remei que acudir a la llet de formula i aquesta, com es veu que no la relacionaves amb mi i com que és tant dolceta, poc a poc si que anaves bebent, però això sí amb un biberó que et va comprar la tia Elena –de la única marca que no havíem comprat nosaltres- i amb molta paciència. Els dos primers dies que vaig treballar m’ho vaig passar fatal!! Fins les 19h el temps discorria amb normalitat però després de les 19 fins les 20, era tota una eternitat i semblava no arribar mai el moment de fitxar!! Quan arribava a casa em moria de ganes de tenir-te de nou als meus braços i tu, sols en notar la meua presència ja em giraves el cap per que et donara de mamar, tant si feia una hora que t’havies pres el bibe com si feia cinc minuts. Jo ràpidament et ficava el mugró a la boca i sols de tenir-te ahí, i mirar-te, m’entraven unes ganes de plorar que no podia aguantar les llàgrimes!! És injust haver de tronar a treballar tant prompte!. 16 setmanes no donen per a res. Abans de començar a treballar vam fer un bon comiat de gaudir de tu. El dia 5 de febrer –divendres- es va celebrar Sant Antoni a Cabanes. Et vam vestir de llauradora i vas traure les tortugues de la iaia Paquita. La tia Deborah va traure a Aaron, el gos del seu germà, i la iaia unes altres tortugues més grans. Te vas portar prou bé: al principi un cavall et va fer por i vas agafar una plorera, després et vas dormir però, tot just a l’hora de replegar les coquetes i el prim, et vas despertar i el pare et va poder dur al braç. Al dia següent, vam pujar al mas, els tres a soletes, i vam passar dos dies únicament amb tu. Com que feia fred vas dormir entre nosaltres, al caliu dels nostres cosos. I així es va acabar lo bo! Després d’una primera setmana de treball no veia l’hora de que aplegara el cap de setmana però finalment va arribar i vaig poder gaudir plenament de nou d’estar amb tu sense haver d’estar pendent del rellotge. El divendres per la vesprada vam anar a veure les instal•lacions d’una piscina, ja que des del principi t’agrada molt l’aigua, i com que és tant sana, volem que nades, esport aquest que a més és molt bo per a la teua psicomotricitat. I, com que ens van agradar les instal•lacions i el tracte rebut, el proper divendres 19 de febrer a les 16h començarà el teu contacte amb l’aigua. Serà el pare qui entrarà a l’aigua amb tu i jo em quedaré dalt mirant, des d’un cristallet que hi ha en una habitació habilitada per als pares i et faré fotos..Ja vorem com et portaràs!! El final d’aquest quart mes la veritat és que no ha sigut massa ideal. El teu aniversari mensual ha coincidit amb una visita a la pediatra que ens ha informat de que estàs saníssima, de que eres una xica molt forta i de que en un parell de setmanes pots començar a menjar farinetes de cereals...Què bé, perquè el bibe no t’agrada gens!! Així, que com que la setmana de la Magdalena (del 6 al 14 de març) la iaia Xarito no treballa per les vesprades, substituirem el bibe de les 15.30 per unes farinetes, i a vore què....Crec que seràs menjadora i no sé perquè però la cullera t’anirà millor que les coses begudes (espere).
Finalment, la visita que ha començat amb un pipi teu damunt del “medidor”, ha acabat en desgràcia: dues vacunes més que t’han fet mal a tu i a mi!! Menys mal que fins al 19 d’abril no hem de tornar!!
El tercer mes: el tercer mes va estar ple d’esdeveniments. Arribaven els teus primers Nadals i a més, el pare anava a tindre vacances. Van ser uns dies que vam gaudir de la família i també dels regals ja que els Reis d’Orient, com que vam anar a veure la cavalcada et van vindre molt carregats.
Per que tingues un record dels primers regals que et van fer et vam fer una foto en cadascú.
Ara ja estàs més espavilada, comences a conèixer a la gent, fas grans risotades i ens dius cosetes. Les teues paraules preferides són “agu”, “gu” i “ai”. Està molt xulo compartir moments amb tu!!. També ha passat ja el perill dels còlics i afortunadament no n’has tingut...Algun mal de panxa però cosa sense importància per al que haguera pogut ser. El dia 29 de desembre vaig haver de separar-me per primera vegada de tu ja que havia d’anar al metge a fer-me la revisió per comprovar que tot havia anat bé després del part. Com que no sabia el que tardaria et vaig deixar un bibe i la tia Laura te’l va donar. Te’l vas beure sense cap tipus de problema i després, encara vas tindre ganes de mamelleta.
Aquesta vegada vam tornar a anar de viatge, però de viatge de veritat, a Còrdova del 7 al 12 de gener, on hem pogut gaudir d’una nevada poc habitual en aquesta ciutat. Menys mal que sols ha nevat una vesprada perquè a la resta de la península, Cabanes inclòs, ha estat tots els dies fent molt mal temps i nevant. Còrdoba és bonica i com són dates especials no hi vam pillar molt de turisme. T’has portat molt bé i ens has fet gaudir molt de l’experiència de viatjar els tres junts.
El segon mes: al segon mes ja teníem claríssim que havíem tingut molta sort amb tu...Eres de bona pasta i amb dormir i mamar tenies prou. Això sí, quan dies de mamar havia de ser a l’instant.
Un dia, en cap de setmana, vam provar de donar-te lleteta meua en biberó. El pare te la va donar i te la vas prendre sense cap tipus de problema.
El pont de desembre (del 5 al 8) estava ahí, i sincerament ni al pare ni a mi ens abellia quedar-nos a casa tots aquests dies i que la casa se’ns omplira de visites, però, al mateix temps, també ens pareixia un poc prompte per anar de viatge amb tu. Davant d’aquesta situació vam trobar una situació perfecta: aniríem a passar uns dies a Sant Cugat, a casa de la tia Laura. Li vaig cridar, li vaig fer la proposta i ella, com no encantada!! I allí que ens vam plantificar.
La tia havia fet neteja general i ens va cedir la seua habitació per dormir, ja que l’estudi era molt menut i amb tu no cabíem bé...Et vam comprar una cuna de viatge però com que eres tant xicoteta i la cuna tant gran i feia tant de fred vam decidir que dormiries en el carro, més calenteta i que a més no l’estranyaries.
Van ser uns dies xulos excepte quan la tia Laura es va quedar tancada en l’ascensor, que vam viure moments de tensió....Menys mal que no ens vam quedar tu i jo tancades per separat, ja que tu sense . La tia pels matins et vestia i cada dia vam anar a un lloc: el primer dia a Barcelona on, al mercat de Santa Llúcia, la tia et va comprar un Caga-tió en miniatura; el segon dia a Girona –una ciutat preciosa-; el tercer dia a Vic, al Mercat Medieval; i el quart dia, de visita turística per Sant Cugat, la tia et va comprar un caganer, i cap a Castelló.
Tot i les pors inicials la veritat és que el viatge va estar bé i pobra rentadora després es va passar un dia funcionant a tota paleta. Aquest viatge encara el vam fer amb el C3 –que anava carregat fins al sostre- ja que tot i que feia uns dies que ens havíem comprat el Hyundai encara no ens l’havien donat.
La setmana següent vam tornar a tindre visita de la pediatra: revisió dels dos mesos. Vas fer tot el que sabies fer: primer en arribar a la saleta d’espera te van entrar les ganes de mamar; després, et vas fer una caca tremenda i de presa i corrents entre la tia Elena –que ens va acompanyar- i jo et vam haver de netejar i canviar; en entrar a la consulta i despullar-te te vas fer un superpipi i ho vas banyar tot; i, finalment, quan et vaig agafar per portar-te a la bàscula vas tirar una glopada molt gran!! Alé!! Quin empastre!!. Incidències a banda, tot estava correcte, però ens van fer patir molt, ja que et van ficar les primeres vacunes i no una, ni dues, ni tres, sinó quatre!! Quin mal al cor!! Crec que hem va fer més mal a mi que a tu!!
El primer mes: el primer mes se’ns va passar a una velocitat de vertigen.
El diumenge (25/10/09) que feia una setmana i un dia que havies nascut eren les festes de Sant Roc del Raval i, com que feia un solet molt bo i jo havia de passejar un poquet, ens vam arrimar a veure la processó. Aquest dia, per primera vegada a la teua vida, vas sentir el soroll dels coets, de la dolçaina i del tabal, i la música de la Banda Municipal de Castelló, i vas olorar el flaire tant especial de la pólvora.
Durant els primers quinze dies vam poder gaudir de la companyonia i l’ajut del pare i de la iaia però finalment, el dia 2 de novembre els dos es van incorporar a treballar. Començava una nova aventura, ens quedàvem les dues a soles i ens hauríem d’apanyar-mos-les...Dit així sembla dur, però la veritat és que no ho va ser gens ja que vam comptar amb l’assistència de la tia Elena, la tia Raquel i la tia Tània que pràcticament tots els matins venien a visitar-nos i m’ajudaven a vestir-te i a traure’t a passejar. I, per les vesprades a venia la iaia velleta, qui totes les vesprades t’engronsava al seu braç i et cantava cançonetes per dormir-te (aquesta costum no la va abandonar fins que vaig haver de reincorporar-me al treball i vam canviar l’organització).
Vam fer la primera visita a la pediatra, tot estava correcte i el teu desenvolupament estava sent normal...tenies una hernia al meliquet però sense importància, i la Doctora va dir que amb el temps se’t curaria.
Una habilitat que vas desenvolupar molt prompte i que a mi em feia molta gràcia però al pare no tanta va ser una gràcia especial per pixar amb molta potència, com si fores un xic, de manera que a banda de banyar-te tu tota, li banyaves els jerseis al pare...quina fonteta!!
Si alguna cosa roïna he de destacar aquest mes va ser una nit que no vaig poder dormir en tota la nit, tenies mocs i roncaves i jo estava molt preocupada, i encara que tu dormies sense dificultat el teu respirar no em deixava pegar ull. Així, que al matí següent, vaig decidir portar-te a la pediatra, qui em va dir que estaves perfectament i que la millor medicina que et podia donar ja te la estava donant: la llet dels meus pits; que comprara un xuclamocs i suero i solucionat...Ai!! La falta d’experiència!!
L’arribada a casa: dijous abans de dinar ens van donar l’alta i vam anar cap a casa. Jo com que estave dolorida no et podia agafar al braç així que et va agafar la Iaia Xarito. Vas estrenar la teua cuneta i amb paciència el pare i la iaia van anar col•locant les coses al seu lloc –ens havien portat molts regalets a l’hospital- i amanint les coses que encara no estaven amanides. Tot seguit van començar les visites, visites i més visites i regalets...tot el món et volia conèixer i tindre’t als seus braços. Al pare se li acabava el permís de paternitat, pobre es va passar pràcticament els 15 dies arreglant papers del teu naixement i dels nostres treballs i quasi no va poder gaudir de tu. Així que vam decidir que com que encara feia bon temps pujaríem el cap de setmana al mas (31 d’octubre i 1 de novembre). Van vindre la tia Laura, el tio Jordi, la tia Elena, el tio Pepe i els tios postissos Alberto i Lluís, i vam passar el cap de setmana tots junts, gaudint de tu i dels breus instants en què estaves desperta...Crec que et va agradar pujar al mas.
Els primers dies: Els primers dies junt amb tu van ser dies de descobriments i de patiments. Darrere d’una cosa nova te’n descobríem una altra...Que si tens les mans iguals que el iaio vell Francisco –que ja ha faltat pobre, en lo que li haguera agradat a ell coneixer-te -, que si no has fet caca encara, que si visita del pediatra, que si visita de la comare, que si bany!!
Per a mi van ser uns dies molt feliços i me donava molta impotència no poder fer-te més coses ja que com que tenia la ferida, fins que no em van llevar els punts ben poca cosa vaig poder fer-te...Ni tan sols podia canviar-te els bolquers i damunt per anar jo a fer pis, dutxar-me i fins i tot canviar-te de mamella necessitava ajuda.
Van ser uns moments molt bonics però també uns moments durs: tota la roba t’anava molt gran, clar com que ens havien avisat que eres una xiqueta molt fadrina havíem anat a comprar la roba de primera posada per roba més gran, i ara, clar t’anava tota gran!! A mi m’horroritzava veure’t així i el dilluns a primera hora el pare va anar a comprar-te dos conjuntets: un blanc en patets xicotets, i l’altre blau turquesa també amb un patet.
A més, la gent tenia moltes ganes de coneixer-te i no paràvem de rebre visites.
Per a fer la primera caca també ens vas fer patir prou però una vegada vas obrir “el potet de les essències” ho vas arreglar prou bé...
Una altra cosa que també recorde amb molt de dolor i molta desesperació va ser la pujada de la llet...Tu tenies fam i xuclaves dels mugrons –quin mal que em feies!!- però jo encara no tenia llet i el dimarts a la nit ja no podia més...Ploraves perquè tenies fam i jo no tenia llet per donar-te!! Una sensació horrible, així que vaig esclafir a plorar i li vaig dir al pare que anara a demanar un biberó, que ja no et volia donar el pit...El pare em va tranquil·litzar, clar, sabia que el meu desig era donar-te el pit i que sols era una reacció histèrica...Afortunadament al matí següent la llet va començar a brollar dels meus pits i vas començar a recuperar el pes –ja que havies perdut 300 grms, una pèrdua dins de lo normal, però que a mi em pareixia una exageració-.
Finalment, el dijous em van llevar tots els punts i ens van donar l’alta. Era el moment d’arribar a casa!
El part: qui ens anava a dir el passat 12 d’octubre quan vam penjar les darreres fotos que estaves tant a prop? La veritat és que en principi havies de nàixer el 3 de novembre, però vas tindre presa i com que ja estaves prou fadrina –pesaves 3.070 kg i medies 47 cm- vas decidir que naixeries uns dies abans, concretament el dissabte dia 17 d’octubre.
Vas tocar a la porta a primera hora de matí i fins que no vaig cabilar un poc no vaig saber que eres tu...Açò és el que va passar: a les 6.30 hores –com solia ser costum- em vaig alçar per anar a fer pipi, vaig fer pipi i automàticament vaig tornar al llit...començava a fer fresqueta a la matinada i es dormia de meravella, i per tant, no em va costar gens de tornar a dormir-me...Un parell d’hores més tard, concretament a les 8.30 hem vaig tornar a despertar i sense menejar-me vaig sentir de nou moltíssimes ganes de pixar...Vaig pensar que era impossible tindre tant de pis i quan em vaig ficar de peus de seguida vaig reaccionar: havia trencat aigües!!...Vaig respirar profundament –no hem podia ficar nerviosa- i vaig cridar al pare que feia una estona que s’havia alçat i estava al sofà veient una pel·lícula...De seguida va pujar i la veritat, es va ficar prou nerviós i no sabia el que fer...Jo vaig recordar el que ens havien dit a les classes de preparació per al part: “si trenqueu aigües s’ha d’anar directament a l’hospital i no vos fiqueu compreses perquè no aguanten prou, gasteu volquers!!”...I així ho vaig fer. Carles va anar a pel cotxe i jo com vaig poder em vaig ficar un xandall i vam eixir disparats cap a l’hospital.
A l’arribar a l’Hospital Jaume I ens van fer l’ingrés i ens vam instal·lar a l’habitació 316...Quina alegria vam tindre quan vam vore que la comare que estave de guardia era Isabel, la comare que ens feia la preparació per al part!...En aquestes circumstàncies conèixer al professional et dona molta confiança i més quan desconeixes el què està passant....En vore’ns Isabel hem va fer un tacte però tu encara tenies el cap molt cap a munt i jo no havia dilatat gens ni miqueta així que vaig estar tot el dia amb medicació per tal de moure el part. També em va enganxar a la panxa un monitor que marcava les pulsacions del teu cor i les meues contraccions, que en teoria tenia però que jo no sentia ni em provocaven cap tipus de dolor.
En pocs minuts la iaia Xarito va ser a l’hospital...encara no sé com li va costar tant poc de vindre des de la tenda del Grao a l’Hospital!!...El dia anterior havia anat a la perruqueria i li havien encertat el pentinat...Estava molt guapa, preparada per veure’t la cara per primera vegada.
Una vegada instal·lats i rebudes les primeres indicacions per part d’Isabel, el pare va haver d’anar a casa per replegar les teues coses i les meues, ja que tal i com ens va dir Isabel, d’una forma o d’una altra anaves a nàixer avui segur!!
Aquesta tasca no va ser gens fàcil ja que com que en teoria faltaven tres setmanes, la mare ho tenia tot a mig preparar però no havia fet les maletes, així que li va tocar fer-les al pare, com va poder pobre!! que li va tocar tornar a casa tres vegades!!
Tot i que en principi no volíem que la noticia es sapiguera la cosa va ser inevitable: Bego va anar a comprar a la tenda del Grau i, Mari Carmen la companya de la iaia, li va fer tota l’explicació...Automàticament Bego, li va cridar al tio Tomàs i el tio Tomàs va cridar a la mare...Així que ja era públic i per tant la iaia va cridar a la resta de la família i tots es van ficar molt contents per la inesperada notícia!!
A la tieta Laura li vaig cridar jo...Ella també es va ficar molt nerviosa i va decidir automàticament que deixava tot el que estave fent i agafava l’autopista i se’n venia a Castelló...Però això sí, primer va passar per una tenda a comprar embotits envasats al buit ja que jo tenia molt de deler per no haver pogut menjar-ne en tot l’embaràs.
El pare va dur l’ordinador i va estar tot el dia ficant-nos musiqueta per relxar-nos...Jo, em vaig passar tot el dia en dejú i menejant les caderes a vore si ficaves el cap un poc més cap avall i decidies eixir, però no. La cosa no va funcionar i a les 8 de la vesprada estàvem pràcticament igual que a les 8 del matí, jo començava a trobar-me mal –en malestar general, perquè de contraccions no en vaig patir ni una- i tant Isabel com la Dra Romera van decidir que no valia la pena fer-mos patir: anàvem a fer-me la cesària!
Aquesta paraula en principi em va espantar una mica. Tot el món t’explica i et prepara per al part natural però en el moment que et diuen “cesària” el cap se t’ompli de dubtes i la cosa sona seriosa...Vaig començar a ficar-me nerviosa i damunt com a conseqüència del part em van entrar tremolons, però al mateix temps estave contenta: ja quasi et podia tindre als meus braços!.
La iaia velleta Rosario, pobra, es va disgustar molt quan va saber que no anava a tindre un part natural, ja que per uns instants va reviure el que va passar anys enrere amb el part tant horrible i que va acabar en cesària que va tindre la tia Lidón quan va nàixer Roberto...
Tot anava molt apresa i molt lent a la vegada...Va vindre un zelador, un xic jove i molt simpàtic i just quan anava a traure’m de l’habitació van vindre la tia Elena i el tio Pepe, i en veure’ls a tots com em miraven i també per l’emoció, em van entrar moltíssimes ganes de plorar!!
El zelador anava tranquil·litzant-me mentre em portava al quiròfan i mentre el pare baixava per la teua cuneta i les teues coses...Va entrar fins i tot al quiròfan fins que el van enviar perquè ja anava a començar al intervenció.
L’anestesista va tardar un poc...Quan li va cridar Isabel per dir-li que tenia una cesària es va cabrejar ja que hi havia un partit de futbol – Barcelona-València- a les 9, i com que eren les 8 passades, segur que es perdria el començament.
Cabrejos a banda, i després d’algunes històries d’ell, com que la via que m’havien ficat en planta no era prou grossa, la veritat és que es va portar molt bé, i entre ell, el zelador i Isabel em van ficar l’epidural sense fer-me gens ni mica de mal. Ràpidament em van amanir: hem van ficar tota mena d’aparells per controlar el cor; em van prendre la tensió –desbaratada com sempre-, em van rasurar, em van pintar la panxa de iode, van ficar-me una tela verda per baix dels pits i va començar la intervenció...La veritat és que em van fer sentir bé, tot eren dones dins del quiròfan i mares i anaven conant-me tot el que anava passant...La Dra. Romera que estava a la meua dreta s’asomava pel costat de la tela verda i em feia comentaris, i de moment vaig sentir a Isabel que deia: ja està ací!...Vaig sentir un soroll com quan es trenca un globus –imagine que seria la bosa- i amb molta rapidesa una veu que deia té el cordó llarg, de manera que et van alçar i per uns segons, que espere no oblidar mai, vaig poder-te veure amb el cordó penjant...El darrer moment en que no tenies vida pròpia. En uns instants el van tallar i et vaig sentir plorar –eren les 20.58- i vaig preguntar si estaves bé...Sí, perfecta em va contestar Isabel!! La rentem i te la porte...Tot seguit vaig preguntar si tenies pel, i em van dir que no...Que bé!! Havies naiscut pelona!! ...Sempre m’han agradat els bebés sense pel, no sé pareixeu més bebés...
Isabel et va portar junt a mi i em va demanar que et parlara pequè els bebés coneixeu la veu de les mares, jo, sentint-lo molt, no vaig poder, me van entrar moltes ganes de plorar i se va fer un nuc a la gola!! Isabel et refregava per les meues galtes i t’impreganava de les meues llàgrimes i finalment et va deixar uns instants al damunt del meu braç...Eres igualeta que el pare!!
Tot seguit et va agafar i et va portar a conèixer al pare, qui pobre, acabava d’arribar al lloc indicat ja que desconeixia –com jo que la cosa anava a ser tant ràpida- i havia eixit a cridar a la família!! Quina sorpresa!! Et va fer unes quantes fotos i després, quan li van dir que la intervenció havia acabat, sense demanar permís va entrar al quiròfan i va ajudar als metges i al zelador a canviar-me de la taula de quiròfan al llit.
La veritat és que l’experiència de la cesària no va ser gens traumàtica per a mi...imagine que un part natural serà més bonic i el pots compartir amb la parella, però la veritat, les persones que hem van atendre van ser molt professionals i em van fer gaudir d’aquests moments tant meravellosos.
Del quiròfan vam pujar tots a l’habitació....Estaves superdesperta, com tots els bebés quan acaben de nàixer, i Isabel, va em va esgarrar la bata del quiròfan, i et va ficar el meu mugró a la boca...Et vas recargolar entre el meu braç i la meua panxa i vas començar a succionar!! Jo encara no tenia llet però a tu t’agradava estar ahí i seguint les instruccions d’Isabel d’un braç et canviaríem a l’altre....De seguida va arribar la tia Laura i el tio Jordi, tenien moltes ganes de coneixer-te...I després d’estar una estona gaudint de la teua presència tots van marxar cap a casa, i ens vam quedar sols el pare, tu i jo...els dos pendents de tu, observant-te, controlant la teua respiració i estudiant els teus moviments...Ja estaves ací!!
Como veuràs avui tot just fa quatre mesos i dos dies que vas nàixer. Durant aquest temps moltes coses han canviant a les nostres vides i sincerament, tot i que eres un trocet de pa, poc de temps ens ha quedat a mi a ton pare per anar actualitzant el teu blog, però ahir vaig decidir que la cosa ja no podia anar més enllà perquè encara que puga semblar increïble el cervell oblida les coses amb molta facilitat i hi ha detalls que no ens agradaria oblidar mai. És per aquest motiu que de decidit fer-te un resum del que han estat aquests quatre mesets i, al mateix temps, he agafat el compromís fer, que el dia 17 de cada mes (pam dalt pam baix) t’escriuré una ressenya de les coses que ens han passat.
