El primer mes:

El primer mes: el primer mes se’ns va passar a una velocitat de vertigen.

El diumenge (25/10/09) que feia una setmana i un dia que havies nascut eren les festes de Sant Roc del Raval i, com que feia un solet molt bo i jo havia de passejar un poquet, ens vam arrimar a veure la processó. Aquest dia, per primera vegada a la teua vida, vas sentir el soroll dels coets, de la dolçaina i del tabal, i la música de la Banda Municipal de Castelló, i vas olorar el flaire tant especial de la pólvora.

Durant els primers quinze dies vam poder gaudir de la companyonia i l’ajut del pare i de la iaia però finalment, el dia 2 de novembre els dos es van incorporar a treballar. Començava una nova aventura, ens quedàvem les dues a soles i ens hauríem d’apanyar-mos-les...Dit així sembla dur, però la veritat és que no ho va ser gens ja que vam comptar amb l’assistència de la tia Elena, la tia Raquel i la tia Tània que pràcticament tots els matins venien a visitar-nos i m’ajudaven a vestir-te i a traure’t a passejar. I, per les vesprades a venia la iaia velleta, qui totes les vesprades t’engronsava al seu braç i et cantava cançonetes per dormir-te (aquesta costum no la va abandonar fins que vaig haver de reincorporar-me al treball i vam canviar l’organització).

Vam fer la primera visita a la pediatra, tot estava correcte i el teu desenvolupament estava sent normal...tenies una hernia al meliquet però sense importància, i la Doctora va dir que amb el temps se’t curaria.

Una habilitat que vas desenvolupar molt prompte i que a mi em feia molta gràcia però al pare no tanta va ser una gràcia especial per pixar amb molta potència, com si fores un xic, de manera que a banda de banyar-te tu tota, li banyaves els jerseis al pare...quina fonteta!!

Si alguna cosa roïna he de destacar aquest mes va ser una nit que no vaig poder dormir en tota la nit, tenies mocs i roncaves i jo estava molt preocupada, i encara que tu dormies sense dificultat el teu respirar no em deixava pegar ull. Així, que al matí següent, vaig decidir portar-te a la pediatra, qui em va dir que estaves perfectament i que la millor medicina que et podia donar ja te la estava donant: la llet dels meus pits; que comprara un xuclamocs i suero i solucionat...Ai!! La falta d’experiència!!