L’arribada a casa: dijous abans de dinar ens van donar l’alta i vam anar cap a casa. Jo com que estave dolorida no et podia agafar al braç així que et va agafar la Iaia Xarito. Vas estrenar la teua cuneta i amb paciència el pare i la iaia van anar col•locant les coses al seu lloc –ens havien portat molts regalets a l’hospital- i amanint les coses que encara no estaven amanides. Tot seguit van començar les visites, visites i més visites i regalets...tot el món et volia conèixer i tindre’t als seus braços.
Al pare se li acabava el permís de paternitat, pobre es va passar pràcticament els 15 dies arreglant papers del teu naixement i dels nostres treballs i quasi no va poder gaudir de tu. Així que vam decidir que com que encara feia bon temps pujaríem el cap de setmana al mas (31 d’octubre i 1 de novembre).
Van vindre la tia Laura, el tio Jordi, la tia Elena, el tio Pepe i els tios postissos Alberto i Lluís, i vam passar el cap de setmana tots junts, gaudint de tu i dels breus instants en què estaves desperta...Crec que et va agradar pujar al mas.
Al pare se li acabava el permís de paternitat, pobre es va passar pràcticament els 15 dies arreglant papers del teu naixement i dels nostres treballs i quasi no va poder gaudir de tu. Així que vam decidir que com que encara feia bon temps pujaríem el cap de setmana al mas (31 d’octubre i 1 de novembre).
Van vindre la tia Laura, el tio Jordi, la tia Elena, el tio Pepe i els tios postissos Alberto i Lluís, i vam passar el cap de setmana tots junts, gaudint de tu i dels breus instants en què estaves desperta...Crec que et va agradar pujar al mas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada