diumenge, 24 de novembre del 2013

FINS SEMPRE MAMELLETES



Després de tres anys i mig pareixia impensable que aquest moment poguera arribar. Ara, uns pocs mesos després, ja no sé ni quin dia va ser l’últim dia que vas mamar, sols sé que va ser un dia del mes de maig en el què voluntàriament vas decidir, no sense esforç, que ja no mamaries més, que t’havies fet fadrina i que ara les mamelles havien de descansar per tornar a fer lleteta si tenies un germanet o germaneta, uns dies després alguna xucladeta mig clandestina i alé! aquesta història s’ha acabat.
Donar-te el pit ha estat una experiència meravellosa, tot i que de vegades no ha estat fàcil...Des del primer dia de la teua vida et vas enamorar del pit dret, va, bé, dels dos! T’encanten! I a dia d’avui gaudeixes sols de tocar-los...Mai oblidaré la teua escalforeta sota el pit, les teues manetes damunt la meua mamella, ni els teus ulls brillants pel plaer d’estar al pit. Gràcies!



divendres, 22 de febrer del 2013

Per fi han arribat les merescudes vacances!



Del 5 al 9 d’octubre ens ha arribat el torn d’anar de vacances...Aquesta vegada hem decidit visitar terres de Jaén. Hem estat a Belmez de la Moraleda a casa Marieta i hem anat a veure les famoses cares de Belmez, i en Úbeda i Baeza dos ciutats superboniques carregades d’història que afortunadament tenen trenet turístic perquè no t’agrada gens però que gens caminar...De fet, la frase del viatge ha estat “al bracet!”, que fent conya hem substituït per “albacete!”... com a mínim has menjat bé que ja és un punt!
El descobriment del viatge ha estat la sinagoga de Úbeda i impressionant també, com de be et vas portar a la visita...serie per regal que et van prometre a l’entrada?  



Primer dia d'escola

Rua preparada i cara de susto, això abans de la plorera...

A l'estiu, tot el món viu!










L’Escoleta s’acaba...



Carta de comiat de Laura a la classe dels esquirols:

Ha arribat el moment d’acomiadar-se i fer una valoració de tot allò que hem viscut junts i juntes durant els darrers anys.
Hi ha tantes coses a comentar!Sembla com si fos un temps infinit el que hem passat junts.
Durant aquest camí entre la sortida de casa (amb la separació dels pares i les mares) i l’entrada a l’escola “dels majors”, els nostres xiquets i les nostres xiquetes han cianviat tal i com canvien els cucs de seda.
Recordeu els primers dies d’escola? Quin patiment! Què farà? Plorarà? Se sentirà bé? Jugarà i serà feliç? Ha sigut un trajecte llarg, intens i enriquidor.
Hem adquirit una bona autonomia a l’hora del menjar, del dormir, d’escoltar, de dir el què volem, de netejar-nos, d’anar al bany sols…
També hem aprés moltes coses de nosaltres, de les estacions, dels objectes, dels animals, de les plantes, de les fruites, de les lletres, dels oficis..
Hem descobert un món de fantasia i de tradicions ple de personatges màgics (els personatges del contes i de les cançons, la Bruixeta del pipí, la Castanyera, el tió, el Senyor Hivern, els indis, el Rei Carnestoltes, Sant Jordi i el drac, la gallina Ponicana, la vaca Paca, les fades, els dimonis, les bruixes, els donyets, els gegants,…). Hem conviscut amb tota la gent de l’escola que ha sigut la nostra família: Anna, Gemma, Merxe, Eva, Neus, Elisa, Montse, Mari Sol, Lledó, Laura, Elena, Clara...
Hem sortit per vuere com és el món que ens envolta, amb aquelles eixides prgoramades per l’escola com la piscina de súper Paco, la Magdalena, els bombers, el teatre a veure la Bella i la Béstia, i amb aquelles que vosaltres com a família us heu implicat: a Borriana a veure un concert de la jove Big Band, a la biblioteca de l’UJI, a l’hort de la Universitat on vam collir taronges i a visitar l’escola Bernat Artola.
Gràcies a totes les mares i tots els pares que heu vingut a fer de l’escola un lloc molt especial per fer del racó familiar un espai màgic, com a tots els que us heu implicat en la mida que heu pogut.
Hem cridat molt fort que estimem la nostra llengua (al correllengua, a la festa per la llengua al Grau de Castelló).
Hem impregnat tot el que hem fet amb una bona dosi de sentiments. De vegades ens posàvem tristos i ploràvem, altres ens posàvem nerviosos i renyíem, però també féiem les paus i tornàvem a jugar junts; en altres ocasions ens vicàvem molt contents i rèiem; d’altres ens abraçàvem, ens acariciàvem i ens besàvem...tots junts ens hem emocionat i ens hem estimat, compartint els nostres dies (bons i dolents), aprenent a viure i a conviure.
Esperem de tot cor, que allò que hem fet durant aquest camí prepare als vostres fills i les vostres filles en la seua incorporació a la societat i que se’n porten un bon record d’allò que van ser i de tot allò que van fer amb nosaltres.
Moltes gràcies a les mares i als pares per haver trobat una mica de temps i estar ací convivint amb nosaltres, per la paciència i sobretot per la confiança que heu dipositat en nosaltres al deixar-nos a qui més estimeu.
I sobretot gràcies als vostres i “nostres” xiquets i xiquetes: Martí, Noelia, Lucas, Aleix, Lluna, Enric, Biel, Lucia, Carla, Joana, Joan, Miguel, Mar, Daniel, Nicolas, Llúcia i Claudia, per haver-nos fet tant feliços!
No us oblideu que La Lluna sempre estarà esperant la vostra visita per donar-vos un gran bes i una forta abraçada i per poder veure com us feu grans. A La Lluna li agrada veure, olorar, sentir a tots i a totes els que heu fet de la Lluna un espai MÀGIC.

Bon estiu i fins sempre

Laura.  

dilluns, 21 de maig del 2012

dimecres, 9 de maig del 2012

26 d’abril: Adéu bolquer!!



Avui he anat, com molts divendres a recollir-te a l’escola...Laura m’ha comentat que com teníem els caps de setmana per anar pensant en llevar-te el bolquer. Li he dit que estaven totalment disponibles i ens ha dit que si volíem aprofitar aquest cap de setmana, li he dit que sí. Tot seguit, Nico ha demanat pipi i tu també, hem fet pipi al vàter i ja no has volgut tornar-te a ficar el bolquer...Així de fàcil!!
Ara esperarem que acabe de vindre el bon temps i li direm adéu al bolquer per les nits també!

dimecres, 18 d’abril del 2012

Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.

La gallina Ponicana ha arribat a l’escoleta i tots els dies de Pasqua pon ous de xocolata i els deixa  ben amagats al patí per a que els xiquets i les xiquetes els busqueu, els trobeu i vos els mengeu!
Amb ella també ha arribat el temps de les mones i n’has replegat unes quantes: la que has fet a l’escoleta, la que t’han fet la tia Anna, Lledó i Laia, la que t’ha regalat la teta Raquel, el caragol de xocolata que t’ha comprat la tia Laura, i la mona de Sant Vicent que hem comprat per a tú, per a Biel i per a Aina, la mare i el pare. 
 


Has passat la primera part de les festes al mas, amb la iaia i Pedro, la tia Laura, el tio Jordi, Aina, el Tró, el tio Pepe, la tia Elena, la teta Tània i la tia Lidón, i mentre el pare i la mare hem treballat a Orpesa, per guanyar dinerets.
Diumenge vas vindre de visita. Quina gràcia! Vas imitar una gallina i et vam creure que havies post un ou de veritat!! Que bonica és la innocència!
I, la segona part de les festes, cap a Sant Cugat, a descansar tres dies per terres barcelonines i menjar-nos, tots junts, la mona!

divendres, 13 d’abril del 2012

MAGDALENA 2012: DE LA LLUM LES FESTES SON!!


Lluneta enguany sí que sí!! Ara ja no te’n passa ni una per alt i tant de nit i com de dia has volgut estar a tot. Tant, que a la fi, t’has passat tot el Pregó Infantil i bona part del dinar de després dormint al carro! Ni “titella”, ni “caramels”, ni gusanitos per a l’agüela!! Però bé, que s’ha de fer, el més important és descansar! T’he agafat del bracet de la tia Elena, t’he ficat a dormir al carro, i hem fet tot el Pregó a peu. Com a mínim t’he lluït vestideta!
Pel que fa a les mascletades, prova superada també. Tot i que deies que te donaven por, al meu braç ni t’has immutat. 
El motoret perfecte també! T'encanta i t'hagueres passat totes les festes pujant i baixant. Quina energia!
No t'han bé ha anat la publicació del llibret d'enguany, ja que no hem tingut premi de promoció de l'ús del valencià. Però tan se val! el llibret ha quedat molt xulo. Com des de fa ja tres anys te n'he guardat un de record per a quansigues fadrina.

Hem fet catxondeo tota la Magdalena perquè has aprés ha dir Matapoll, paraula que has convertit en Matapollo –comcences a dir alguna paraula en castellà- i que vas caçar al vol d’una conversa del tio Tomàs...La cosa ha anat derivant i durant tota la Magdalena, l’amenaça ha estat que si no te portaves bé te portaríem a la Colla Matapollo. Davant d’aquesta amenaça has respost “a Matapollo no, al Mague”.
I, després de tota una setmana de festes, hem cantat el “Vítol!” però tu en comprendre que la bona vida s’havia acabat, has dit: “A mi Vítol no agrae, a mi agrae Magdalena festa plena!”. I a mi també, Lluna, Magdalena festa plena, però ara haurem d’esperar un anyet i de nou, arribarà la Magdalena, el motoret, la brusa, la canya, el rotllo i podràs jugar amb Aina que ja s’haurà fet més fadrina i haurà aprés a caminar.
De moment, hem d’esperar i donar-li les gràcies a la tia Laura, per la mamelleta magdalenera!




ANIVERSARI DE BIEL


Biel ja ha complit un anyet i per a celebrar-lo la tia Deborah li ha fet una tarta de caragols!! Que xula la tarta i que fadrí s’ha fet Biel!!

ANIVERSARIS



Per segon any consecutiu ens hem juntat tots (5-2-2012) per celebrar l’aniversari de l’agüelo Tomàs (82), de l’agüela Rosario (80) i de la teta Tània (21)...Quin grapat d’anys!

SEVILLA



Acabat el Carnestoltes, del 17 al 20 de febrer hem estat en Sevilla. Una ciutat preciosa amb molt d’encant i plena de cavalls, que t’encanten! La plaça d’Espanya ha aconseguit ficar-me els pèls de punta, un lloc extraordinari!
Tot i això aquesta vegada no has pogut gaudir massa del viatge, has estat maleta de la panxa i no tenies massa ganes de res! Afortunadament hem comprat una motxilla nova, més gran i ahí has estat agustet!!
El darrer dia del viatge, ja estaves més espavilada i quan ha arribat el moment d’anar a agafar l’avió per tornar a Castelló, has dit que a Castelló, no, que a Oporto. T’he dit que havíem de tornar a casa i t’has ficat a plorar...Correntilla, més que correntilla!!

dijous, 12 d’abril del 2012

Sant Antoni, Sant Antoni, Sant Antoni del Porquet que a les velles fas carasses i a les joves fas l’ullet!


Quina gràcia dius la dita de carrereta!! I damunt la gesticules!! Una llàstima que has estat malalta i sols hem pogut celebrar Sant Antoni a l’escoleta. L’any que ve més i millor!!
A Sant Antoni de gener,
Carnestoltes hem de fer.

UNS NADALS MOLT COMPLITS!!

Ha arribat el Nadal i amb ell la grossa, les vacances a l’escoleta, les reunions familiars, la visita dels Reis Mags de l’Orient i un grapat de coses de les quals enguany has començat a ser conscient. Hem passat els primers dies rebent la visita del Pare Noel, sopant a casa l’agüela Rosario la Nit de Nadal i dinant a casa l’agüela Paquita el dia de Nadal. Després per celebrar el segon dia de Nadal i fer unes vacances hem anat a casa la tia Laura i hem fet una excursió les quatre –tu, jo, la tia Laura i Anna- al zoo de Barcelona. Ens ho hem passat molt bé!!
I, per a rematar l’any, hem visitat Tortosa i hem passat la Nit de Cap  d’Any a Horta de Sant Joan amb Laia, Aitana, Adela i els seus pares.
Com t’has portat bé durant tot l’any els Reis han vingut molt carregats, en especial Baltasar, que segons tu no es Baltasar sinó Basaltar, qui et vigila per la claraboia i controla que t’ho menges tot i que dorms al llitet de xica fadrina que fa pocs dies vam  comprar. Finalment, per relaxar-nos i “des-socialitzar-nos” hem acabat les vacances al mas...Tot s’acaba!!




dimecres, 4 d’abril del 2012

CONCERT DE LA JOVE BIG BAND DEL CENTRE MUNICIPAL D’ESTUDIS RAFEL MARTÍ DE VICIANA (22-12-2011)

Que bé! Heu vingut a Borriana al meu treball.
La Jove Big Band del Centre, gràcies a Inma, us ha fet un concert per a vosaltres. Tots: professors, alumnes, músics, pares, mares, hem gaudit molt.