Del segon al tercer mes

El quart més: Mira que eres esquadrinyadora i xarradora. T’agrada mirar-ho tot, que la gent et diga coses i dia a dia vas ampliant el teu repertori lingüístic. Ara ja lligues les teues “paraules” i fas frases al teu estil. Aguantes el cap ben dret i t’hem hagut de pujar el suport del carro per a que no vages gitada i pugues veure les coses que passen al teu voltant.
Cada dia que passa estàs més espavilada. Has aprés a dir “e!e!” i hi ha vegades que quan vols mamar me crides d’aquesta forma. Estàs superbonica cosa que fa més dur el moment de la separació: el dia 8 de febrer he de començar a treballar, i t’hauràs de quedar per les vesprades de dilluns a dijous amb la iaia velleta Rosario i el iaio vellet Tomàs, i amb la iaia Xarito que anirà al mig dia i els divendres pel matí els passaràs amb la tia Elena...Ho tenim tot organitzat i entre tots en farem un!!
Per a que no ens agafare el bou, dues setmanes abans, concretament el dimecres 27 de gener, en lloc d’eixir a pegar la volteta que tots els dimecres fem per la vesprada amb Dolores (“la tia de los miercoles” que et diu ella) i la iaia Xarito, vam anar a passar la vesprada a casa dels iaios vellets, per a que anares acostuman-te...Tot anava de meravella!! Et vas fer la migdiada al braç de la iaia velleta com de costum però quan va arribar l’hora de prendre el bibe no va haver manera...tu no volies la lleteta del bibe, sinó la de la mamelleta.
Les dues setmanes següents van ser un horror, la data de reincorporar-me al treball s’acostava i tu no volies res que no fora la mamella: vam provar totes les tenies existents al mercat, els gots d’aprenentge, diferents culleres, que si en posicions diferents de quan mamaves, que si sense que me veres, però rés de rés!! Quina desesperació!! Què faríem amb tu!! Al final no vam tindre més remei que acudir a la llet de formula i aquesta, com es veu que no la relacionaves amb mi i com que és tant dolceta, poc a poc si que anaves bebent, però això sí amb un biberó que et va comprar la tia Elena –de la única marca que no havíem comprat nosaltres- i amb molta paciència.
Els dos primers dies que vaig treballar m’ho vaig passar fatal!! Fins les 19h el temps discorria amb normalitat però després de les 19 fins les 20, era tota una eternitat i semblava no arribar mai el moment de fitxar!!
Quan arribava a casa em moria de ganes de tenir-te de nou als meus braços i tu, sols en notar la meua presència ja em giraves el cap per que et donara de mamar, tant si feia una hora que t’havies pres el bibe com si feia cinc minuts. Jo ràpidament et ficava el mugró a la boca i sols de tenir-te ahí, i mirar-te, m’entraven unes ganes de plorar que no podia aguantar les llàgrimes!! És injust haver de tronar a treballar tant prompte!. 16 setmanes no donen per a res.
Abans de començar a treballar vam fer un bon comiat de gaudir de tu. El dia 5 de febrer –divendres- es va celebrar Sant Antoni a Cabanes. Et vam vestir de llauradora i vas traure les tortugues de la iaia Paquita. La tia Deborah va traure a Aaron, el gos del seu germà, i la iaia unes altres tortugues més grans. Te vas portar prou bé: al principi un cavall et va fer por i vas agafar una plorera, després et vas dormir però, tot just a l’hora de replegar les coquetes i el prim, et vas despertar i el pare et va poder dur al braç.
Al dia següent, vam pujar al mas, els tres a soletes, i vam passar dos dies únicament amb tu. Com que feia fred vas dormir entre nosaltres, al caliu dels nostres cosos. I així es va acabar lo bo!
Després d’una primera setmana de treball no veia l’hora de que aplegara el cap de setmana però finalment va arribar i vaig poder gaudir plenament de nou d’estar amb tu sense haver d’estar pendent del rellotge.
El divendres per la vesprada vam anar a veure les instal•lacions d’una piscina, ja que des del principi t’agrada molt l’aigua, i com que és tant sana, volem que nades, esport aquest que a més és molt bo per a la teua psicomotricitat. I, com que ens van agradar les instal•lacions i el tracte rebut, el proper divendres 19 de febrer a les 16h començarà el teu contacte amb l’aigua. Serà el pare qui entrarà a l’aigua amb tu i jo em quedaré dalt mirant, des d’un cristallet que hi ha en una habitació habilitada per als pares i et faré fotos..Ja vorem com et portaràs!!
El final d’aquest quart mes la veritat és que no ha sigut massa ideal. El teu aniversari mensual ha coincidit amb una visita a la pediatra que ens ha informat de que estàs saníssima, de que eres una xica molt forta i de que en un parell de setmanes pots començar a menjar farinetes de cereals...Què bé, perquè el bibe no t’agrada gens!! Així, que com que la setmana de la Magdalena (del 6 al 14 de març) la iaia Xarito no treballa per les vesprades, substituirem el bibe de les 15.30 per unes farinetes, i a vore què....Crec que seràs menjadora i no sé perquè però la cullera t’anirà millor que les coses begudes (espere).

Finalment, la visita que ha començat amb un pipi teu damunt del “medidor”, ha acabat en desgràcia: dues vacunes més que t’han fet mal a tu i a mi!! Menys mal que fins al 19 d’abril no hem de tornar!!

El tercer mes: el tercer mes va estar ple d’esdeveniments. Arribaven els teus primers Nadals i a més, el pare anava a tindre vacances. Van ser uns dies que vam gaudir de la família i també dels regals ja que els Reis d’Orient, com que vam anar a veure la cavalcada et van vindre molt carregats.

Per que tingues un record dels primers regals que et van fer et vam fer una foto en cadascú.

Ara ja estàs més espavilada, comences a conèixer a la gent, fas grans risotades i ens dius cosetes. Les teues paraules preferides són “agu”, “gu” i “ai”. Està molt xulo compartir moments amb tu!!. També ha passat ja el perill dels còlics i afortunadament no n’has tingut...Algun mal de panxa però cosa sense importància per al que haguera pogut ser.
El dia 29 de desembre vaig haver de separar-me per primera vegada de tu ja que havia d’anar al metge a fer-me la revisió per comprovar que tot havia anat bé després del part. Com que no sabia el que tardaria et vaig deixar un bibe i la tia Laura te’l va donar. Te’l vas beure sense cap tipus de problema i després, encara vas tindre ganes de mamelleta.

Aquesta vegada vam tornar a anar de viatge, però de viatge de veritat, a Còrdova del 7 al 12 de gener, on hem pogut gaudir d’una nevada poc habitual en aquesta ciutat. Menys mal que sols ha nevat una vesprada perquè a la resta de la península, Cabanes inclòs, ha estat tots els dies fent molt mal temps i nevant.
Còrdoba és bonica i com són dates especials no hi vam pillar molt de turisme. T’has portat molt bé i ens has fet gaudir molt de l’experiència de viatjar els tres junts.