Tots els pronòstics apuntaven a que caminaries abans de l’any però com que tens tant de nervi i volies correr massa al final hem hagut d’esperar uns poquets dies més –concretament tres- ....
Vas complir els anys en diumenge i el dimecres vas fer les primeres passetes...què xules!! Van ser molt emocionants:
Mira! vaig arribar a casa després de treballar i tu estaves de peu agafada a la tauleta de davant del sofà, en vorem i mentre em llevava la xaqueta i la bossa has vingut cara a mi, molt poquet a poquet, amb el pas ferm, i la mirada clavada als meus ulls, les manetes en alt per mantenir millor l’equilibri...i mentre ton pare i jo te miràvem amb l’ai! al cor...finalment vas arribar als meus braços...Quina emoció!! Quina barreja de sentiments: ja estàs deixant de ser un bebè per començar una nova etapa i anar guanyat amb independència...
Aquestes passetes i el teu rostre de concentració, superació i alegria no les oblidaré mai: t’ho promet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada