Sols
han passat uns dies però hem morie de ganes per tornar a veure la cara d’eixa
xiqueta, “Laureta xicoteta”, que crec que ens pertany...Sols dorm, mame i fa
caques, mentre es deixa agafar al braç i acaronar per les nostres mans.
T’agrada agafar-la, fer-li i dir-li cosetes, et senteixes major al seu costat i
t’agradaria que ja fera tantes coses com tu...Haurem d’esperar un poc, però de
segur que li agradarà molt jugar amb tu.
Ara,
ja no es pareix tant a la tia i comença a pareixer-se més al tio Jordi.
T’agrada
anar a sa casa. De fet, he agafat la tàctica de no dir-te que anem perquè si no,
no dorms al cotxe i et passes tot el viatge dient que vols anar a casa la tia
“Lava” a vore al Tro.
Aina
ja riu i sembla que comença a seguir els objectes amb la vista. Per fer alguna
cosa diferent hem anat a visitar uns animalets que viuen en Coixerola. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada