Ja han passat dos anys!! Pensava que la frase que te diuen de “ja voràs que ràpid passa el temps quan tens xiquetes” era una exageració però d’això res...Els dies es succeixen a una velocitat tremenda, el cap de setmana dura un bufit i prompte arriba el dilluns i amb ell la rutina d’entresetmana, i així van acumulant-se mesos i quan mires el calendari: 17-10-2011 ja han passat dos anys des de que va nàixer Lluneta, i això s’ha de celebrar!
Primer, divendres, a l’escoleta, on hem portat una coca per a que la compartires amb els teus companys que t’han regalat un llibre ple de dibuixos. Després, dissabte, a Cabanes on de nou, has tornat a bufar els ciris i t’han fet més regals (entre d’altres una cuina que t’ha regalat el tio David i t’ha fet molt de goig). I, per fi, diumenge, a Castelló, al carrer, on hem tret taules i la tia Laura –ajudada per l’agüelo Tomàs- han fet una paella per a llevar-se el sombrero, i de postre, com tu crides: tarta, tarta!
Enguany sí que has tingut força per apagar els ciris després de cantar l’aniversari feliç i has sabut dir amb els dits i amb les paraules que complies dos anys. Moltíssimes felicitats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada