Des de
que vam pujar a l’Aplec que l’esperàvem. La tia Laura, pensava que Aina seria tant
matinera com tu i naixeria a les 38 setmanes. Però d’això rés, la xica s’ha fet
derrogar i al final l’han feta nàixer el dia 26 d’agost a les 15.06 h, després
de 42 setmanes llargues dins de la panxeta de la tia.
Fins
mitja vesprada no he pogut anar a veure-la perquè hem hagut de fer torns...Les
hores no passaven, creia que no anava a arribar mai el moment de tenir-la a
ella en braços i de poder fer-li un beset molt fort a la nova mare!
Esperant,
esperant, ens hem passat tot el més d’agost autopista cap a d’alt i autopista
cap a baix i justament quan ha arribat l’hora t’has ficat maleta. Uns dies
abans del naixement d’Aina has agafat un virus a la panxa molt fort, amb molta febre,
i la nit abans d’ingressar a l’hospital ha estat per a recordar-la: la tia
Laura nerviosa, tu tota la nit fent caca, jo tota la nit de sereno, la tia
volent-me ajudar, jo sense deixar-la arrimar-se a tu per por a que li contagiares
la febre, la iaia també de passejadora...Hores nocturnes despertes, que hem aprofitar
per confessar-nos secrets, angoixes i esperances d’eixes que sols les dones
d’una mateixa branca poden compartir.
Finalment,
ha plogut, com sempre que hi ha un esdeveniment important en la vida de la tia
Laura i Aina ha obert els ulls al món. Benvinguda!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada