Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.

La gallina Ponicana ha arribat a l’escoleta i tots els dies de Pasqua pon ous de xocolata i els deixa  ben amagats al patí per a que els xiquets i les xiquetes els busqueu, els trobeu i vos els mengeu!

Amb ella també ha arribat el temps de les mones i n’has replegat unes quantes: la que has fet a l’escoleta, la que t’han fet la tia Anna, Lledó i Laia, la que t’ha regalat la teta Raquel, el caragol de xocolata que t’ha comprat la tia Laura, i la mona de Sant Vicent que hem comprat per a tú, per a Biel i per a Aina, la mare i el pare. 

 

Has passat la primera part de les festes al mas, amb la iaia i Pedro, la tia Laura, el tio Jordi, Aina, el Tró, el tio Pepe, la tia Elena, la teta Tània i la tia Lidón, i mentre el pare i la mare hem treballat a Orpesa, per guanyar dinerets.

Diumenge vas vindre de visita. Quina gràcia! Vas imitar una gallina i et vam creure que havies post un ou de veritat!! Que bonica és la innocència!

I, la segona part de les festes, cap a Sant Cugat, a descansar tres dies per terres barcelonines i menjar-nos, tots junts, la mona!

MAGDALENA 2012: DE LA LLUM LES FESTES SON!!

Lluneta enguany sí que sí!! Ara ja no te’n passa ni una per alt i tant de nit i com de dia has volgut estar a tot. Tant, que a la fi, t’has passat tot el Pregó Infantil i bona part del dinar de després dormint al carro! Ni “titella”, ni “caramels”, ni gusanitos per a l’agüela!! Però bé, que s’ha de fer, el més important és descansar! T’he agafat del bracet de la tia Elena, t’he ficat a dormir al carro, i hem fet tot el Pregó a peu. Com a mínim t’he lluït vestideta!

Pel que fa a les mascletades, prova superada també. Tot i que deies que te donaven por, al meu braç ni t’has immutat. 

El motoret perfecte també! T'encanta i t'hagueres passat totes les festes pujant i baixant. Quina energia!

No t'han bé ha anat la publicació del llibret d'enguany, ja que no hem tingut premi de promoció de l'ús del valencià. Però tan se val! el llibret ha quedat molt xulo. Com des de fa ja tres anys te n'he guardat un de record per a quansigues fadrina.

Hem fet catxondeo tota la Magdalena perquè has aprés ha dir Matapoll, paraula que has convertit en Matapollo –comcences a dir alguna paraula en castellà- i que vas caçar al vol d’una conversa del tio Tomàs...La cosa ha anat derivant i durant tota la Magdalena, l’amenaça ha estat que si no te portaves bé te portaríem a la Colla Matapollo. Davant d’aquesta amenaça has respost “a Matapollo no, al Mague”.

I, després de tota una setmana de festes, hem cantat el “Vítol!” però tu en comprendre que la bona vida s’havia acabat, has dit: “A mi Vítol no agrae, a mi agrae Magdalena festa plena!”. I a mi també, Lluna, Magdalena festa plena, però ara haurem d’esperar un anyet i de nou, arribarà la Magdalena, el motoret, la brusa, la canya, el rotllo i podràs jugar amb Aina que ja s’haurà fet més fadrina i haurà aprés a caminar.

De moment, hem d’esperar i donar-li les gràcies a la tia Laura, per la mamelleta magdalenera!

ANIVERSARI DE BIEL

Biel ja ha complit un anyet i per a celebrar-lo la tia Deborah li ha fet una tarta de caragols!! Que xula la tarta i que fadrí s’ha fet Biel!!

ANIVERSARIS

Per segon any consecutiu ens hem juntat tots (5-2-2012) per celebrar l’aniversari de l’agüelo Tomàs (82), de l’agüela Rosario (80) i de la teta Tània (21)...Quin grapat d’anys!

SEVILLA

Acabat el Carnestoltes, del 17 al 20 de febrer hem estat en Sevilla. Una ciutat preciosa amb molt d’encant i plena de cavalls, que t’encanten! La plaça d’Espanya ha aconseguit ficar-me els pèls de punta, un lloc extraordinari!
Tot i això aquesta vegada no has pogut gaudir massa del viatge, has estat maleta de la panxa i no tenies massa ganes de res! Afortunadament hem comprat una motxilla nova, més gran i ahí has estat agustet!!

El darrer dia del viatge, ja estaves més espavilada i quan ha arribat el moment d’anar a agafar l’avió per tornar a Castelló, has dit que a Castelló, no, que a Oporto. T’he dit que havíem de tornar a casa i t’has ficat a plorar...Correntilla, més que correntilla!!

Sant Antoni, Sant Antoni, Sant Antoni del Porquet que a les velles fas carasses i a les joves fas l’ullet!

Quina gràcia dius la dita de carrereta!! I damunt la gesticules!! Una llàstima que has estat malalta i sols hem pogut celebrar Sant Antoni a l’escoleta. L’any que ve més i millor!!

A Sant Antoni de gener,

Carnestoltes hem de fer.

UNS NADALS MOLT COMPLITS!!

Ha arribat el Nadal i amb ell la grossa, les vacances a l’escoleta, les reunions familiars, la visita dels Reis Mags de l’Orient i un grapat de coses de les quals enguany has començat a ser conscient. Hem passat els primers dies rebent la visita del Pare Noel, sopant a casa l’agüela Rosario la Nit de Nadal i dinant a casa l’agüela Paquita el dia de Nadal. Després per celebrar el segon dia de Nadal i fer unes vacances hem anat a casa la tia Laura i hem fet una excursió les quatre –tu, jo, la tia Laura i Anna- al zoo de Barcelona. Ens ho hem passat molt bé!!
I, per a rematar l’any, hem visitat Tortosa i hem passat la Nit de Cap  d’Any a Horta de Sant Joan amb Laia, Aitana, Adela i els seus pares.
Com t’has portat bé durant tot l’any els Reis han vingut molt carregats, en especial Baltasar, que segons tu no es Baltasar sinó Basaltar, qui et vigila per la claraboia i controla que t’ho menges tot i que dorms al llitet de xica fadrina que fa pocs dies vam  comprar. Finalment, per relaxar-nos i “des-socialitzar-nos” hem acabat les vacances al mas...Tot s’acaba!!

CONCERT DE LA JOVE BIG BAND DEL CENTRE MUNICIPAL D’ESTUDIS RAFEL MARTÍ DE VICIANA (22-12-2011)

Que bé! Heu vingut a Borriana al meu treball.
La Jove Big Band del Centre, gràcies a Inma, us ha fet un concert per a vosaltres. Tots: professors, alumnes, músics, pares, mares, hem gaudit molt.

ANIVERSARIS FELIÇOS!

Ja han passat dos anys!! Pensava que la frase que te diuen de “ja voràs que ràpid passa el temps quan tens xiquetes” era una exageració però d’això res...Els dies es succeixen a una velocitat tremenda, el cap de setmana dura un bufit i prompte arriba el dilluns i amb ell la rutina d’entresetmana, i així van acumulant-se mesos i quan mires el calendari: 17-10-2011 ja han passat dos anys des de que va nàixer Lluneta, i això s’ha de celebrar!
Primer, divendres, a l’escoleta, on hem portat una coca per a que la compartires amb els teus companys que t’han regalat un llibre ple de dibuixos. Després, dissabte, a Cabanes on de nou, has tornat a bufar els ciris i t’han fet més regals (entre d’altres una cuina que t’ha regalat el tio David i t’ha fet molt de goig). I, per fi, diumenge, a Castelló, al carrer, on hem tret taules i la tia Laura –ajudada per l’agüelo Tomàs- han fet una paella per a llevar-se el sombrero, i de postre, com tu crides: tarta, tarta!
Enguany sí que has tingut força per apagar els ciris després de cantar l’aniversari feliç  i has sabut dir amb els dits i amb les paraules que complies dos anys. Moltíssimes felicitats!

OPORTO

A falta de vacances d’estiu, com que el pare ha tirat una maneta en la verdu de l’agüela Paquita a Orpesa i nosaltres hem pujat i hem baixat continuament de Sant Cugat, hem fet unes mini vacances a Oporto.
Tu ja pilles la informació al vol de les converses i sense que ens adonarem un dia vas dir que ens anavem de viatge a Oporto. Uff!! quin perill!! repeteixes tot el que escoltes i ara expliques a tothom que anem de viatge a Oporto, en avió i que menjarem abadejo.
Han estat tres dietes molt xulos. Oporto és una ciutat molt xula, tot i que no té grans monuments, i Guimeraes també és molt bonica.
Hem pujat en un trenet –un xuxú segons el teu vocabulari- i hem fet una volteta en barca per dins del Duero. Molt xulo tot!

A l’hora dels souvenirs vas decidir que volies que et comprarem unes espardenyes d’estar per casa de la Hello Kitty (no sé que tindrà aquests dibuix que et porte de cap!), calentetes i un parell de números més grans per poder-te ficar el pijama per dins i usar-les tot l’hivern...Uf! te les hem provat i no ha hagut manera de tornar-te-les a llevar i amb una solana que badave les pedres, allí te veus a una xiqueta amb espardenyes calentes dues talles més grans corrents costera a vall a tota paleta...Menys mal que ací no ens coneixen!! Quina felicitat!! 

PRIMERA EXCURSIÓ A CASA D’AINA (2-3 de Setembre)

Sols han passat uns dies però hem morie de ganes per tornar a veure la cara d’eixa xiqueta, “Laureta xicoteta”, que crec que ens pertany...Sols dorm, mame i fa caques, mentre es deixa agafar al braç i acaronar per les nostres mans. T’agrada agafar-la, fer-li i dir-li cosetes, et senteixes major al seu costat i t’agradaria que ja fera tantes coses com tu...Haurem d’esperar un poc, però de segur que li agradarà molt jugar amb tu. 

 Ara, ja no es pareix tant a la tia i comença a pareixer-se més al tio Jordi. 

T’agrada anar a sa casa. De fet, he agafat la tàctica de no dir-te que anem perquè si no, no dorms al cotxe i et passes tot el viatge dient que vols anar a casa la tia “Lava” a vore al Tro. 

Aina ja riu i sembla que comença a seguir els objectes amb la vista. Per fer alguna cosa diferent hem anat a visitar uns animalets que viuen en Coixerola.

PER FI: AINA!!

Des de que vam pujar a l’Aplec que l’esperàvem. La tia Laura, pensava que Aina seria tant matinera com tu i naixeria a les 38 setmanes. Però d’això rés, la xica s’ha fet derrogar i al final l’han feta nàixer el dia 26 d’agost a les 15.06 h, després de 42 setmanes llargues dins de la panxeta de la tia.

Fins mitja vesprada no he pogut anar a veure-la perquè hem hagut de fer torns...Les hores no passaven, creia que no anava a arribar mai el moment de tenir-la a ella en braços i de poder fer-li un beset molt fort a la nova mare!

Esperant, esperant, ens hem passat tot el més d’agost autopista cap a d’alt i autopista cap a baix i justament quan ha arribat l’hora t’has ficat maleta. Uns dies abans del naixement d’Aina has agafat un virus a la panxa molt fort, amb molta febre, i la nit abans d’ingressar a l’hospital ha estat per a recordar-la: la tia Laura nerviosa, tu tota la nit fent caca, jo tota la nit de sereno, la tia volent-me ajudar, jo sense deixar-la arrimar-se a tu per por a que li contagiares la febre, la iaia també de passejadora...Hores nocturnes despertes, que hem aprofitar per confessar-nos secrets, angoixes i esperances d’eixes que sols les dones d’una mateixa branca poden compartir.

Finalment, ha plogut, com sempre que hi ha un esdeveniment important en la vida de la tia Laura i Aina ha obert els ulls al món. Benvinguda!!

XXXIII APLEC DELS PORTS (Herbés 29,30 i 31 de juliol de 2011)

Amiga dels gossos, saludant a la gent major (quin compromís!), el somriure sempre a la boca, amiga de tots!! Quina gràcia fas!! Ballant al so dels tabals i les dolçainers, supercontenta per haver vist a Isabel, la de Borriol, la mestra de la Lluna, a qui després d’un mes sense veure-la has reconegut immediatament. Després de l’eufòria, has demanat el meu bracet, t’has dormit enmig de tot el rebombori, foguera i dimonis...una llàstima que haja començat a ploure...una tronada d’estiu.

Hem comprat un got de plàstic reciclable, un per a tu i un altre per a Laia, i els hem gastat per a tot: per a dinar, per a sopar, per a jugar, per a la dutxa...Vos dueu bé i per la nit heu dormit juntetes! És bonic veure a dues xiquetes en mig de tanta joventut...Confiem amb vosaltres: el relleu ja està ací!

25-07-2011: FI DE CURS A LA LLUNA

Sembla mentida però avui hem celebrat la fi del curs de la classe dels Pixavins a l’Escoleta de la Lluna. Tot i que tu continuaràs anant pels matins durant el més de juliol, oficialment el curs de l’escoleta acaba coincidint amb la festa de Sant Joan.

El pati de l’escola s’ha omplit de bruixes –que t’ha fet un poc de por- donyets, dimonis i altres éssers màgics, que ens han ajudat a cremar la foguera i ens han transportat a mil llocs. I és que si he de definir la teua escoleta amb una paraula, aquesta seria, sense cap dubte, imaginació.

Estem molt contents amb l’escoleta i amb la gent que la forma, no és una escoleta nova, amb instal·lacions d’última moda ni res paregut, més bé al contrari. És una escoleta amb noms propis, on tot el món fa de tot, on ajudar-se, estimar-se, compartir i respectar-se són paraules importants.

I, en aquest clima de tendresa i col·laboració és on has fet les teues primeres passes –ajudada per Aleix que t’agafava de la maneta-, on has dit les teues primeres paraules, on has aprés a fer suc de mandarina, on has jugat en l’arner, on no has volgut prendre el bany a la basseta perquè et feia por, on has vist créixer les plantes de l’hort, on has conegut al Senyor Hivern, a la Senyoreta Tardor, a Marrameu, a la Castanyera, a la gallina Ponicaca, i a tants d’altres personatges que t’han anat ensenyant moltes coses.

Ara vindrà l’estiu, descansarem i l’any que bé més!

Maig de 2011

CELLA PARTIDA I EXCURSIÓ A L’EMPORDÀ (27 al 30-05-2011)

Uff!! Quin esglai!! Com no parex mai queta eixint de la dutxa li has caigut a la iaia i t’has obert la cella!! Afortunadament tenim un veïnat que és una meravella. Balma ens va fer de conductora i Paquita ens va acompanyar a l’hospital perquè Tosca estave de guàrdia...Sis puntets la borma! Un poc més i te donen a tu l’alta i s’ha de quedar la iaia ingressada!

Amb el temps i la bona costura que t’han fet, protecció solar pel dia i rosa mosqueta per la nit confiem que no se’t notarà massa el sulsit.

Per relaxar-nos un poc hem fet excursió a l’Empordà amb nit inclosa a casa la tia Laura. Figueres, Olot, Besalú, Santa Pau, Sant Llorenç de la Muga, Cabanes de l’Empordà (poble lleig, però lleig de veritat), Vilabertran, Peralada, Sant Pere de Roda, i tornant cap a casa Tossa de Mar, tot poblets amb molt d’encant.

Amb el tema del menjar t’has portat prou regular, com ve sent costum, però una nit vam fer tota una descoberta: vam sopar en un wok i te vaig agafar uns filets de peix. El devies trobar deliciós ja que te’l menjaves tu més ràpid que el pobre xic el cuinava!

En tornar hem anat a llevar els punts de la cella: t’has portat estupendament!!