Les primeres passes:

Tots els pronòstics apuntaven a que caminaries abans de l’any però com que tens tant de nervi i volies correr massa al final hem hagut d’esperar uns poquets dies més –concretament tres- ....

Vas complir els anys en diumenge i el dimecres vas fer les primeres passetes...què xules!! Van ser molt emocionants:

Mira! vaig arribar a casa després de treballar i tu estaves de peu agafada a la tauleta de davant del sofà, en vorem i mentre em llevava la xaqueta i la bossa has vingut cara a mi, molt poquet a poquet, amb el pas ferm, i la mirada clavada als meus ulls, les manetes en alt per mantenir millor l’equilibri...i mentre ton pare i jo te miràvem amb l’ai! al cor...finalment vas arribar als meus braços...Quina emoció!! Quina barreja de sentiments: ja estàs deixant de ser un bebè per començar una nova etapa i anar guanyat amb independència...

Aquestes passetes i el teu rostre de concentració, superació i alegria no les oblidaré mai: t’ho promet!

Del onzè al dotzè mes:

Efectivament l’Escola t’encanta i l’autobús també!! T’has acostumat molt prompte i les professores estan molt contentes de tu!!

Per les vesprades van a replegar-te la iaia velleta, el iaio vellet i el Xispa...tota una festa!

Aquest primer mes heu celebrat a l’Escoleta la vinguda de la tardor i hem hagut de portar cosetes per adornar la classe: hem dut una carabassa gegant i també rotllets del forn de Joan. A més, vam haver de proposar noms per a la classe i finalment vos direu “els pixavins”, el nom que va proposar la mare!!

Desafortunadament la piscina no ha anat tant bé, així que ens hem pres un descanset fins que camines del tot...de moment te fa un poquet de por i sols fas tres o quatre passetes...Creiem que caminaries abans de l’any, però al final, com que ja saps que a quatre pates arribes a tots els llocs –i amb molta velocitat-, per poquet no camines a soles...ja vorem quin dia ens dones la sorpresa!!

El diumenge vam fer una festa per celebrar el teu primer aniversari - a l'escoleta el vas celebrar divendres- i tot i els esforços de la majoria de la gent per que feres “u” amb el ditet tu has anat a la teua i no has fet res...El que sí que fas i amb molta gràcia és “tita pon un coco, tita pon un ou, per a Lluneta i sa mare li’l cou”.

Una altra cosa que també fas molt bé és ballar, t’encante i moltes vegades quan entrem en una tenda o en qualsevol lloc que hi ha música comences a moure el cul o les mans de forma quasi instintiva!!

I fins ací el primer any...que ha estat ple d’emocions, de canvis, d’experiències, de patiments i d’alegries...i que ha passat molt ràpid! (Per cert....serà un cosinet