Era la nit del 6 de març, i ja feia uns quants dies que m’havia d’haver vingut la regla (concretament el 28/02/2009)...S’havia passat tota la nit fent un vent horrible...La xica de la farmàcia em va dir que m’havia de fer el test d’embaràs amb el primer pipí del dia o bé havia d’estar tres hores sense fer-ne...Eren les 5 del matí i Carles ja feia hores que havia canviat el llit pel sofà, i jo no em podia aguantar més...havia de pixar ja!!! Així que mig sonàmbula vaig agafar el test d’embaràs i encara no van caure les primeres gotetes al damunt, van aparèixer dues ratlles roges ben marcades, símbol inequívoc de l’embaràs...Ràpidament, test d’embaràs en mà, vaig baixar les escales i li vaig donar la notícia a Carles, qui migendormiscat va rebre la notícia amb alegria, sorpresa i un poc de desconcert...Semblava increïble!!
El descobriment de la notícia ens va acabar de desvetllar del tot. Les nostres ments es van disparar i també, és clar, els nostres sentiments. Ja no vam aconseguir pegar ull i el divendres se’ns va fer un dia etern.
Carles a les 8 del matí va dur el cotxe al taller i jo vaig anar a replegar-lo per la vesprada...Em va dur ma mare i tot just quan em deixava davant de
Aquests dies tot va passar molt de pressa...Estàvem ansiosos per donar la notícia però la ment ens demanava paciència...Això no obstant, vam haver de desvetllar el secret en poques dies ja que faltava una setmana per a les festes de
La setmana després em van confirmar l’embaràs mitjançant una anàlisis d’orina i la doctora Romera em va citar per al 18 de març (dimecres de Magdalena). Aquest dia vam tindre una de les experiències més boniques de la vida: per primera vegada vam escoltar el ràpid batec del teu cor!!
Tot estava bé i medies 7,7 mil·límetres!!
jo soc testic de la semana d'abstinencia de Magdalena i de com s'anva dormint per tots els racons jejje
ResponEliminaSALOMÉ: Mira que la sinyo Vicentica ja ho va pronosticar el dia de la perruqueria, estes mares nostres que son unes figures...
ResponEliminaBessets
TANIA:
ResponElimina"Per les estances del cel
es passeja un donzella,
vestida de robes blanques
i brillant com una estrella"
Bé, doncs això de saber si series cigronet o citroneta va estar ben difícil, pareixia que sabies cada dia que et tocaba eco per a tractar d’amagarte....
Encara que la familia ya comensaba a fer les seues propies deduccions...
Jo, no sé perque presentia que seguiries la tradició, i com en la gran majoria de la familia series una altra figueta més , encara que mon pare y la iaia estaben encabotats en ke no en ke seguramnt la kosa canviaria i series tot un cigronet...
I klar pensant-ho bé, això portaria més problemes als teus pares ja que si anaes a ser xika estaba klar ke series una lluneta ,, però i si pel kontrari el k portava la magra a la panxa era un nen???
No es ficaben d’acord!!! Mil noms i ningú que els convesquera...
Quins dumenges pensan nom per al cigronet!!!!
A la fi arribà el dia ke l’eco descobrí el teu sexe!! I com io deia series una xiketa... jo no se si a ta mare li feia més il·lusió el poder comprarte vestidets o el no haber de donar-li més voltes al cap pensant nom..el cas és que tota la familia estavem ben felisos de la teua propèra arribada,,,i en uns cuants mesos ja no coneixerem a soles el teu nom si no també la teua careta :D:D:D
“No hi ha un amulet millor
que un tros de lluna a la butxaca;
contra tota mena de perills
més que una pota de conill
serveix un tros de lluna:
se'n duu les penes
i porta amors i fortuna.”