Després de tres anys i mig
pareixia impensable que aquest moment poguera arribar. Ara, uns pocs mesos
després, ja no sé ni quin dia va ser l’últim dia que vas mamar, sols sé que va
ser un dia del mes de maig en el què voluntàriament vas decidir, no sense
esforç, que ja no mamaries més, que t’havies fet fadrina i que ara les mamelles
havien de descansar per tornar a fer lleteta si tenies un germanet o germaneta,
uns dies després alguna xucladeta mig clandestina i alé! aquesta història s’ha
acabat.
Donar-te el pit ha estat una
experiència meravellosa, tot i que de vegades no ha estat fàcil...Des del
primer dia de la teua vida et vas enamorar del pit dret, va, bé, dels dos!
T’encanten! I a dia d’avui gaudeixes sols de tocar-los...Mai oblidaré la teua
escalforeta sota el pit, les teues manetes damunt la meua mamella, ni els teus
ulls brillants pel plaer d’estar al pit. Gràcies!
