diumenge, 24 de novembre del 2013

FINS SEMPRE MAMELLETES



Després de tres anys i mig pareixia impensable que aquest moment poguera arribar. Ara, uns pocs mesos després, ja no sé ni quin dia va ser l’últim dia que vas mamar, sols sé que va ser un dia del mes de maig en el què voluntàriament vas decidir, no sense esforç, que ja no mamaries més, que t’havies fet fadrina i que ara les mamelles havien de descansar per tornar a fer lleteta si tenies un germanet o germaneta, uns dies després alguna xucladeta mig clandestina i alé! aquesta història s’ha acabat.
Donar-te el pit ha estat una experiència meravellosa, tot i que de vegades no ha estat fàcil...Des del primer dia de la teua vida et vas enamorar del pit dret, va, bé, dels dos! T’encanten! I a dia d’avui gaudeixes sols de tocar-los...Mai oblidaré la teua escalforeta sota el pit, les teues manetes damunt la meua mamella, ni els teus ulls brillants pel plaer d’estar al pit. Gràcies!



divendres, 22 de febrer del 2013

Per fi han arribat les merescudes vacances!



Del 5 al 9 d’octubre ens ha arribat el torn d’anar de vacances...Aquesta vegada hem decidit visitar terres de Jaén. Hem estat a Belmez de la Moraleda a casa Marieta i hem anat a veure les famoses cares de Belmez, i en Úbeda i Baeza dos ciutats superboniques carregades d’història que afortunadament tenen trenet turístic perquè no t’agrada gens però que gens caminar...De fet, la frase del viatge ha estat “al bracet!”, que fent conya hem substituït per “albacete!”... com a mínim has menjat bé que ja és un punt!
El descobriment del viatge ha estat la sinagoga de Úbeda i impressionant també, com de be et vas portar a la visita...serie per regal que et van prometre a l’entrada?  



Primer dia d'escola

Rua preparada i cara de susto, això abans de la plorera...

A l'estiu, tot el món viu!










L’Escoleta s’acaba...



Carta de comiat de Laura a la classe dels esquirols:

Ha arribat el moment d’acomiadar-se i fer una valoració de tot allò que hem viscut junts i juntes durant els darrers anys.
Hi ha tantes coses a comentar!Sembla com si fos un temps infinit el que hem passat junts.
Durant aquest camí entre la sortida de casa (amb la separació dels pares i les mares) i l’entrada a l’escola “dels majors”, els nostres xiquets i les nostres xiquetes han cianviat tal i com canvien els cucs de seda.
Recordeu els primers dies d’escola? Quin patiment! Què farà? Plorarà? Se sentirà bé? Jugarà i serà feliç? Ha sigut un trajecte llarg, intens i enriquidor.
Hem adquirit una bona autonomia a l’hora del menjar, del dormir, d’escoltar, de dir el què volem, de netejar-nos, d’anar al bany sols…
També hem aprés moltes coses de nosaltres, de les estacions, dels objectes, dels animals, de les plantes, de les fruites, de les lletres, dels oficis..
Hem descobert un món de fantasia i de tradicions ple de personatges màgics (els personatges del contes i de les cançons, la Bruixeta del pipí, la Castanyera, el tió, el Senyor Hivern, els indis, el Rei Carnestoltes, Sant Jordi i el drac, la gallina Ponicana, la vaca Paca, les fades, els dimonis, les bruixes, els donyets, els gegants,…). Hem conviscut amb tota la gent de l’escola que ha sigut la nostra família: Anna, Gemma, Merxe, Eva, Neus, Elisa, Montse, Mari Sol, Lledó, Laura, Elena, Clara...
Hem sortit per vuere com és el món que ens envolta, amb aquelles eixides prgoramades per l’escola com la piscina de súper Paco, la Magdalena, els bombers, el teatre a veure la Bella i la Béstia, i amb aquelles que vosaltres com a família us heu implicat: a Borriana a veure un concert de la jove Big Band, a la biblioteca de l’UJI, a l’hort de la Universitat on vam collir taronges i a visitar l’escola Bernat Artola.
Gràcies a totes les mares i tots els pares que heu vingut a fer de l’escola un lloc molt especial per fer del racó familiar un espai màgic, com a tots els que us heu implicat en la mida que heu pogut.
Hem cridat molt fort que estimem la nostra llengua (al correllengua, a la festa per la llengua al Grau de Castelló).
Hem impregnat tot el que hem fet amb una bona dosi de sentiments. De vegades ens posàvem tristos i ploràvem, altres ens posàvem nerviosos i renyíem, però també féiem les paus i tornàvem a jugar junts; en altres ocasions ens vicàvem molt contents i rèiem; d’altres ens abraçàvem, ens acariciàvem i ens besàvem...tots junts ens hem emocionat i ens hem estimat, compartint els nostres dies (bons i dolents), aprenent a viure i a conviure.
Esperem de tot cor, que allò que hem fet durant aquest camí prepare als vostres fills i les vostres filles en la seua incorporació a la societat i que se’n porten un bon record d’allò que van ser i de tot allò que van fer amb nosaltres.
Moltes gràcies a les mares i als pares per haver trobat una mica de temps i estar ací convivint amb nosaltres, per la paciència i sobretot per la confiança que heu dipositat en nosaltres al deixar-nos a qui més estimeu.
I sobretot gràcies als vostres i “nostres” xiquets i xiquetes: Martí, Noelia, Lucas, Aleix, Lluna, Enric, Biel, Lucia, Carla, Joana, Joan, Miguel, Mar, Daniel, Nicolas, Llúcia i Claudia, per haver-nos fet tant feliços!
No us oblideu que La Lluna sempre estarà esperant la vostra visita per donar-vos un gran bes i una forta abraçada i per poder veure com us feu grans. A La Lluna li agrada veure, olorar, sentir a tots i a totes els que heu fet de la Lluna un espai MÀGIC.

Bon estiu i fins sempre

Laura.