dimarts, 8 de març del 2011

Carnestoltes






El dia 3 de febrer vam celebrar el Carnestoltes a l'Escoleta. El tema triat va ser la mar.
Després d'uns dies portant consignes (davantal i galtes ben roges; mocador i pigues; samarreta de tirants de la mare i bigotí) per fí sa magestat el Rei Carnestoltes va vindre a visitar l'escoleta i ens va dur caramels i un xiulet!
Estaves molt guapa però crec que a tu no t'agradava gens la disfressa ja que la vas esgarrar de seguida i no volies dur el barret!
I, el divendres, després d'haver sigut estel de mar va tocar la disfressa lliure i et vas convertir en un porquet! Guapíssima!!






diumenge, 6 de març del 2011

dilluns, 14 de febrer del 2011

APRENENT LA TRADICIÓ


El dia 5 de febrer hem fet unes jornades gastronòmiques al forn de Joan, per ensenyar a la gent a fer primes i rotllets, els dolços típics del Raval. Tu, Lluna no has perdut comba, i per si de cas ja has fer el primer intent. Espere que la tradició d’anar a pastar al forn amb motiu de les festes de carrer no es perga i que algun dia algun majoral o clavari et convide a anar a pastar igual que me van convidar a mi i igual que ens han anat convidant a tota la família...Ara te preguntem, Lluna com pastaves al forn: i tu ens mires, rius, i et fregues les mans com si estigueres pastant per fer els rotllos...Eres una canya!!

SANT ANTONI, PAS DE DIMONI (2011)

SANT ANTONI, PAS DE DIMONI (2011)

PER SANT ANTONI, UN PAS DE DIMONI

Ara fa ja uns dies vau celebrar a l’Escoleta la festa de Sant Antoni, que tot i ser una festa d’origen clarament religiosos és també una festa molt arrelada al poble valencià. És per aquest motiu, que independentment del seu contingut religiós, molta gent la celebra.

A l’Escola vau fer una foguera entre totes les classes i cadascu vau portar un animalet amb el que vau guanyar una coqueta. Tu has portat al Xispa de peluix. A més, vos van disfressar de dimoniets –amb cua i tot- i uns dimonis grans van vindre a ballar amb vosaltres al voltant de la foguera. I, és que “Sant Antoni és un bon sant i que té un xavo l’hi dóna perquè ens guardi els animals tant si són de pèl com de ploma”.

Amb tot aquesta celebració no és la única de Sant Antoni que hem fet, ja que el dia 4 de febrer el vam celebrar a Cabanes. La iaia Paquita, com l’any passat, t’ha deixat la seua tortuga i has guanyat prim i coqueta, i tot i que la són ha hagut un moment que casi et guanya, has gaudit molt de veure trotar cavalls...Ara et preguntem: Lluna, com fan els cavalls? I tu te meneges per a que algu fage “tocotoc-tocotoc-tocotoc”.

Sant Antoni del porquet,

a les velles fa carasses,

i a les joves fa l’ullet.

Per Sant Antoni del porquet,

a les cinc ja es veu solet.

Per Sant Antoni fa un fred del dimoni.


dimarts, 25 de gener del 2011

DESEMBRE VIATGER

Cada dia és un tot a la teua vida...Avances ràpid i vas agafant molta destresa...És pot dir que ja no eres un bebè sinó una xiqueta!

T’encanta anar a l’escola, seure als brancals, ballar, jugar, córrer (la qüestió és no estar mai queta) i també t’agrada molt viatjar...Aquest mes de desembre hem tingut sort i com es sol dir “no hem parat en torreta”.

Primer, aprofitant el pont de la Constitució vam viatjar a Palma de Mallorca i per primera vegada has viatja en avió. Un viatge perfecte, a l’anar, vas aprofitar per fer-te una sonadeta agafada al mugró i, al tornar, vam estar jugant un ratet i quan, ens vam voler adonar, ja estàvem a València!!

Quin canvi des d’aquell viatge a Gènova!! Ara ja menges com un adult i llevat de iogurts i coses per l’estil per berenar no cal patir per donar-te de menjar...Te vas fer la reina del bufet lliure i amb dos somriures et vas guanyar a tot el personal de l’hotel! No està gens mal aquesta vida!

Tot just quan semblava que el plaer de viatjar s’havia acabat vam haver de fer les maletes de nou per anar a Barcelona, a casa la tia Laura, per celebrar el Sant Esteve. Allí vas conèixer al Tro i vam passar uns bons dies, que van anar seguits d’un altre viatge, una estada a Conca, amb Migue, Susana, Laia, Aitana i Cèsar per passar el cap d’any!!

I, entre viatge i vaitge t’han començat a eixir els queixals, han vingut els Reis–la iaia Xaro te va portar a veure a Gaspar i hi ha que veure com vas plorar quan et va agafar al braç!-, hem après a encetar regals, a jugar al pis-pisiganya, i a fer les castanyetes amb les mans, volem aprendre a menjar a soles, hem anat a l’hospital d’urgències amb 39.9 de febra (una creixcuda sense importància, diuen les doctores), hem fet vacances de l’Escoleta, la iaia Angeletes s’ha trencat la cadera, al cosí li falte un mes i poc per nàixer, m’has fet menjar-me el raïm de començament d’any un quart d’hora abans, i ens han donat una molt bona notícia: a l’agost tindràs un nou cosinet!! (I, crec que aquesta vegada també serà cosinet i no cosineta).