dissabte, 20 de juny del 2009

16 setmanes


La Doctora Romera t’ha pillat fent la voltereta!!...Tot just en el moment en que ha ficat l’ecògraf li has ensenyat el cul i està pràcticament convençuda de que eres una xiqueta, ja que hi ha tres ratlletes ben marcades enmig de les teues cames. Els meus pressentiments s’han complert però els de Carles no...Algú s’havia d’equivocar, no podíem encertar els dos!! Ara ja està casi segur, no haurem de “discutir” pel teu nom, ho tenim clar: Lluna Mulet Alegre. Sona bé, veritat que sí?

Tant tu com la teua caseta –la placenta- esteu en perfecte estat i la Doctora Romera ens ha explicat les diferents parts del teu cos. Tu ens has ensenyat clarament com et xuples el dit i com et fiques les mans al cap!! Pareixes un coet borratxo, no pares de moure’t ni un segon!!

Estic tant contenta!!

12 setmanes també


Hi ha que veure com creixes!! El dilluns (20/04/2009) et van prendre mesures i feies 48.3 mil·límetres i avui, dimecres (23/04/2009) ja arribes als 57!! Tot i el teu reduït tamany les parts del teu cos ja es diferencien completament i no pares de moure’t!!

Tenim moltes ganes de que ens puguen desvetllar el teu sexe ja que hem de buscar-te un nom...Si eres xiqueta hem arribat a l’acord de que et ficarem Lluna però si eres xiquet la cosa està molt però que molt complicada...De moment hem d’esperar i més important que el sexe és el fet que ens han assegurat que la mesura del teu plec nucal és correcta així com també es correcta l’estructura del teu nas...

Segona Imatge, 12 setmanes


Avui Carles no ha pogut de cap manera acompanyar-me a l’ecografia, però m’ha acompanyat la tia Elena, qui en cap moment ha perdut ull de la pantalla. No t’has mogut massa i de seguida t’han pogut prendre les mesures: eres tot un cigronet de 48.3 mil·límetres!! T’hem escoltat bategar el cor a tota velocitat i afortunadament tot va bé.

Per cert, has mirat a la “càmera” en el moment indicat i has eixit molt bé a la “fotografia”!!...Fins i tot ens sembla que vols saludar-nos!!


Primera imatge, a les 7 setmanes...

Era la nit del 6 de març, i ja feia uns quants dies que m’havia d’haver vingut la regla (concretament el 28/02/2009)...S’havia passat tota la nit fent un vent horrible...La xica de la farmàcia em va dir que m’havia de fer el test d’embaràs amb el primer pipí del dia o bé havia d’estar tres hores sense fer-ne...Eren les 5 del matí i Carles ja feia hores que havia canviat el llit pel sofà, i jo no em podia aguantar més...havia de pixar ja!!! Així que mig sonàmbula vaig agafar el test d’embaràs i encara no van caure les primeres gotetes al damunt, van aparèixer dues ratlles roges ben marcades, símbol inequívoc de l’embaràs...Ràpidament, test d’embaràs en mà, vaig baixar les escales i li vaig donar la notícia a Carles, qui migendormiscat va rebre la notícia amb alegria, sorpresa i un poc de desconcert...Semblava increïble!!

El descobriment de la notícia ens va acabar de desvetllar del tot. Les nostres ments es van disparar i també, és clar, els nostres sentiments. Ja no vam aconseguir pegar ull i el divendres se’ns va fer un dia etern.

Carles a les 8 del matí va dur el cotxe al taller i jo vaig anar a replegar-lo per la vesprada...Em va dur ma mare i tot just quan em deixava davant de la Citroen li vaig dir que tot i que havia anat a la perruqueria “que tenia cara d’agüela de veritat!!” i li vaig donar la gran notícia...Com a bona mare, és va alegrar moltíssim tot i que va aconsellar-me paciència, ja que moltes coses encara podien passar.

Aquests dies tot va passar molt de pressa...Estàvem ansiosos per donar la notícia però la ment ens demanava paciència...Això no obstant, vam haver de desvetllar el secret en poques dies ja que faltava una setmana per a les festes de la Magdalena i ràpidament la gent descobriria que ni podia fer-me cervesetes ni fumar-me cigarrets.

La setmana després em van confirmar l’embaràs mitjançant una anàlisis d’orina i la doctora Romera em va citar per al 18 de març (dimecres de Magdalena). Aquest dia vam tindre una de les experiències més boniques de la vida: per primera vegada vam escoltar el ràpid batec del teu cor!!

Tot estava bé i medies 7,7 mil·límetres!!