preparant el vestuari

La caseta de Lluna

17 de setembre

Ei Lluna!!
Avui hem fet l'ecografia de les 4D i sincerament no t'has portat gens bé. Al principi tenies les dos mans davant de la cara i no ens deixaves veure pràcticamement res!! )


I a més estaves tota un raconet, de manera que no deixaves pràcticament líquid amniòtic entre tu i la placenta. Així, que res ens ha tocat anar a pegar un passeget i menjar-mos una pasteta de xocolate per a vore si feies moviment.
Quan hem tornat, el primer que has fet ha estat ficar-te el dit dins de l'ull i a més mira amb quina gràcia:
Hem intentat de totes formes que poder-te vore la careta sencera però no ens has fet cas, ni a mi, ni al pare ni a la ginecòloga que sols fèiem que menejar la panxa per fer-te llevar les mans de la cara...Però res..eres una xica amb caràcter!! Al final de tota manera hem aconseguit vore't eixa careta que tens amb el nas xatet xatet, eixos morrets dolcets i les mofles ben godretes!! Ahí hi ha molla per pessigar!!


I mira com badalles:

Esperem que quan sigues fadrina gaudisques d'aquestes imatges tant com hem gaudit nosaltres avui!!

32 setmanes

Lluna avui (09/09/09) hem fet l'ecografia de les 32 setmanes i com que estàs tan fadrina, en l'ecografia ja quasi no hem pogut vore res però si s'han pogut comprovar coses molt importants com per exemple la teua col·locació, amb el cap ja buscant la porta d'eixida (bona senyal!!)...Ja queda menys!També hem pogut escoltar el teu cor que funciona a 140 pulsacions per minuts, t'hem vist molt ben vista la pexineta i t'han pres les següents mides:
- peses uns 2.135 grams;
- la longitud del teu fèmur és de 63 mil·límetres, que multiplicats per 7 ens donen la llargària aproximada del teu cos, la qual cosa vol dir que ja fas uns 44 centímetres;
- el diàmetre del teu cap és de 84 mil·límetres
- i la teua circumferència abdominal és de 291.4
Total que estàs tan fadrina que sembla que portes dues setmanes més dins de la panxa i igual has de nàixer un poquet abans del dia 3 de novembre que ens havien dit al principi...Ja vorem!!
Ara ja estem a la recta final!!

I tant que ja que poc, no vesques quines presses ara, quins "sustos", quan la malcarà de la tocòloga va dir que estaves molt ben encaixonà ja, i que eixiries abans de les 40 setmanes, i que per al 20 d'octubre ens passarem ja per l'hospital a mirar què fas.. tot van ser corregudes, que si anem a pel carret que ja està a la tenda, que si comprem tota la muda per al dia del part, paquets, compreses.. La targeta trau fum :-). De moment ja tens més vestuari que jo, entre coses que ens han regalat, fet a mà (algun dia ho voras i t'horroritzaràs) , pel que me pertoca, quan he estat davant i he pogut decidir que et compràvem, hem optat sempre per colors molt alegres i vius... ja renyirem per a vestir-te...fins que tries tu per tu mateixa.

Hola Lluna!! Avui hem fet l’ecografia de les 26 setmanes i com sempre has sabut portar-te davant de la “càmera”...eres una artista!!

A part del pare, ha vingut també la tia Laura –que tenie unes ganes de vore’t que se morie- i has fet que li caiguere la baba per tots els costats, sobretot quan has alçat el puny esquerre...serà una senyal? T’hem vist la careta molt bé, els peuets i la pexineta...Eres tota una doneta!!

Jo en canvi avui no he pogut anar, des de fa unes setmanes estic pluriempleat, a preparar-nos per a tot el que vindrà, la veritat és que veient només les fotos, i no les teues acrobàcies, no és el mateix...En fi, ja queda menys, algun dia imagine anyorarem com que tranquil·leta estaven en la panxa de ta mare, ara tot són ganes que passe prompte i ixques.

22 setmanes

Lluna ja hem superat la meitat del camí!! Ara ja estàs totalment formadeta i peses casi mig kilet, ja sols és qüestió d’anar creixent!! Avui (30/06/09) ens has ensenyat totes les parts del teu cos i t’has portat molt bé obeint a la ginecòloga per canviar de posició.

La veritat és que no pares i sobretot per les nits quan estem estiradetes al sofà em fas sigolletes a la panxa!!. Per cert, divendres vam saber que vas a tenir un amiguet o una amigueta ja que Leonor està també prenyadeta...

Ja tenim moltes ganes de veure’t la careta però de moment ens hem de conformar amb açò:

16 setmanes

La Doctora Romera t’ha pillat fent la voltereta!!...Tot just en el moment en que ha ficat l’ecògraf li has ensenyat el cul i està pràcticament convençuda de que eres una xiqueta, ja que hi ha tres ratlletes ben marcades enmig de les teues cames. Els meus pressentiments s’han complert però els de Carles no...Algú s’havia d’equivocar, no podíem encertar els dos!! Ara ja està casi segur, no haurem de “discutir” pel teu nom, ho tenim clar: Lluna Mulet Alegre. Sona bé, veritat que sí?

Tant tu com la teua caseta –la placenta- esteu en perfecte estat i la Doctora Romera ens ha explicat les diferents parts del teu cos. Tu ens has ensenyat clarament com et xuples el dit i com et fiques les mans al cap!! Pareixes un coet borratxo, no pares de moure’t ni un segon!!

Estic tant contenta!!

12 setmanes també

Hi ha que veure com creixes!! El dilluns (20/04/2009) et van prendre mesures i feies 48.3 mil·límetres i avui, dimecres (23/04/2009) ja arribes als 57!! Tot i el teu reduït tamany les parts del teu cos ja es diferencien completament i no pares de moure’t!!

Tenim moltes ganes de que ens puguen desvetllar el teu sexe ja que hem de buscar-te un nom...Si eres xiqueta hem arribat a l’acord de que et ficarem Lluna però si eres xiquet la cosa està molt però que molt complicada...De moment hem d’esperar i més important que el sexe és el fet que ens han assegurat que la mesura del teu plec nucal és correcta així com també es correcta l’estructura del teu nas...

Segona Imatge, 12 setmanes

Avui Carles no ha pogut de cap manera acompanyar-me a l’ecografia, però m’ha acompanyat la tia Elena, qui en cap moment ha perdut ull de la pantalla. No t’has mogut massa i de seguida t’han pogut prendre les mesures: eres tot un cigronet de 48.3 mil·límetres!! T’hem escoltat bategar el cor a tota velocitat i afortunadament tot va bé.

Per cert, has mirat a la “càmera” en el moment indicat i has eixit molt bé a la “fotografia”!!...Fins i tot ens sembla que vols saludar-nos!!

Primera imatge, a les 7 setmanes...

Era la nit del 6 de març, i ja feia uns quants dies que m’havia d’haver vingut la regla (concretament el 28/02/2009)...S’havia passat tota la nit fent un vent horrible...La xica de la farmàcia em va dir que m’havia de fer el test d’embaràs amb el primer pipí del dia o bé havia d’estar tres hores sense fer-ne...Eren les 5 del matí i Carles ja feia hores que havia canviat el llit pel sofà, i jo no em podia aguantar més...havia de pixar ja!!! Així que mig sonàmbula vaig agafar el test d’embaràs i encara no van caure les primeres gotetes al damunt, van aparèixer dues ratlles roges ben marcades, símbol inequívoc de l’embaràs...Ràpidament, test d’embaràs en mà, vaig baixar les escales i li vaig donar la notícia a Carles, qui migendormiscat va rebre la notícia amb alegria, sorpresa i un poc de desconcert...Semblava increïble!!

El descobriment de la notícia ens va acabar de desvetllar del tot. Les nostres ments es van disparar i també, és clar, els nostres sentiments. Ja no vam aconseguir pegar ull i el divendres se’ns va fer un dia etern.

Carles a les 8 del matí va dur el cotxe al taller i jo vaig anar a replegar-lo per la vesprada...Em va dur ma mare i tot just quan em deixava davant de la Citroen li vaig dir que tot i que havia anat a la perruqueria “que tenia cara d’agüela de veritat!!” i li vaig donar la gran notícia...Com a bona mare, és va alegrar moltíssim tot i que va aconsellar-me paciència, ja que moltes coses encara podien passar.

Aquests dies tot va passar molt de pressa...Estàvem ansiosos per donar la notícia però la ment ens demanava paciència...Això no obstant, vam haver de desvetllar el secret en poques dies ja que faltava una setmana per a les festes de la Magdalena i ràpidament la gent descobriria que ni podia fer-me cervesetes ni fumar-me cigarrets.

La setmana després em van confirmar l’embaràs mitjançant una anàlisis d’orina i la doctora Romera em va citar per al 18 de març (dimecres de Magdalena). Aquest dia vam tindre una de les experiències més boniques de la vida: per primera vegada vam escoltar el ràpid batec del teu cor!!

Tot estava bé i medies 7,7 mil·límetres!!